Volgra sser nat cent anys ho pus atràs

Volgra sser nat cent anys ho pus atràs,
perqué son cert qu·és pijorat lo món;
aytan poch val, qu·ell mateix no sab hon
s·aulesa gran en pus baix loch baxàs;
e veig hun cas de rahó apartat:
que lo mal hom fa casa prop la forqua,
e l'ome just fuig e·s met en cavorqua
per aquell mal que jamés ha pensat.

Foll és aquell qui vol haver usat
de mal saber hon serà ben entés;
ymaginar deu que serà représ,
e sens murmur no deu ser comportat;
e lo mal hom deu ser cridat ab trompa,
per ço que un e l'altre no engan:
¡tants són aquells qui per bons hòmens van
que diffamats, cessaria lur pompa!

Lo just voler pensa com entorrompa
ficte voler, acolorat de bé,
e ladonchs és guardada bona fe
com lo leig fet acusador lo trompa.
Aquell és dit misericordiós
que guarda·ls bons que no·ls sia tort fet;
perdonador al qui leig fet comet,
d'infinits mals dóna occasiós.

Fama tement l'hom és dit virtuós,
e ço no cau en hom desvergonyit;
donchs lo mal dir no deu ser en oblit
puys que virtut mostra l'om viciós.
A vici som moguts naturalment,
e constreny nós por de la mala fama.
¡Beneyt aquell qui·l bé sa boca brama
e diu lo mal com bé n'és conexent!

És mal senyal del qui és desplasent
e mor d'enuig com mal dir s'acostuma,
e li desplau si·ns ne hou dir la suma
d'algun leig fet, vehent si malmirent:
sí com aquell qui·n forca veu morir
son companyó, qui no·l passà de mal,
e diu qu·és molt cosa descominal
que per tal fet deja mort sostenir.

Tornada

Ja de present delit no pusch sentir
sinó semblant a·quell del temps passat;
e com lo cerch e tal no l'é trobat,
a mi mateix e tot lo món ahir.