El matí de Sant Joàn
El matí de Sant Joàn,
com n'és festa senyalada,
poso la sella al cavall
les pistoles a la xarxa.
Jo, que no puc dormî a la nit,
sinó un xic a la matinada;
jo, que no puc dormî a la nit,
sinó a la matinada un xic.
Ja me'n vai tot carrê avall,
carrer de l'enamorada,
quan soc al mig del carrer
trobo la porta tancada.
Ja li fai un truc o dos:
— Baixa a obrir, l'enamorada;
malaent tan esperar,
que la barba tinc glaçada;
les anques del meu cavall,
són blanques de la rosada.
— Lleva't, lleva't, tu, marit,
i ves-te'n a la caçada,
trobaràs conills al jaç,
i perdius a la llevada.
— Lleva't, lleva't tu, muller.
que a tu te n'han demanada.
— Allò era lo forner
que manava la fornada.
— Qui et pogués veure, muller,
en una sala ben llarga,
voltada de capellans
i tu al mig amb la mortalla.
— Qui et pogués veure, marit,
dintre d'un paller de palla,
als quatre cantons lo foc,
i la porta ben tancada,
i jo fossa lluny d'allí
amb les claus a la butxaca.