El matí de Sant Joàn

De Viquitexts


EL MATÍ DE SANT JOÀN




\version "2.14.2"
\header {
  tagline = ""
}
\score{ 
  \relative a' {
  \key g \major
  \time 2/4
    \override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
    \override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
    \override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
  \autoBeamOff
  \partial 4
  \override TupletBracket #'bracket-visibility = ##f
g8. a16
b8 b b b
b4 g8. a16 \break
b8 b b b
c8 b b b 
b8 a g fis \break
b4 r8 e,16 e
\bar "||" \time 3/4
e8 e g4 a
\bar "||" \time 2/4
b8 b \times 2/3 {a8 g fis} \break
g8. e16 fis8. dis16
\times 2/3 {e8 fis g} \times 2/3 {fis e dis} \break
e4 g
b8 b \times 2/3 {a g fis}
g8. e16 fis8. dis16 \break
e8. e16 e fis g a
g4 fis
e4^\fermata \bar "||"
  }
  \addlyrics {
El ma -- tí de Sant Jo -- an,
com n'és fes -- ta se -- nya -- la -- da,
po -- so la se -- lla_al ca -- vall,
les pis -- to --les a la xar -- pa.
Jo que no puc dor -- mi_a la nit,
si -- nó_un xic a la ma -- ti -- na -- da;
jo que no puc dor -- mí_a la nit,
si -- nó_a la ma -- ti -- na -- da_un xic.
  }
  \layout {
    indent = 15
%    ragged-last = ##t
    line-width = 110
    \context {
      \Score
      \remove "Bar_number_engraver" 
    }
  }
  \midi{
    \context {
      tempoWholesPerMinute = #(ly:make-moment 100 4)
    }
  }
}


El matí de Sant Joàn,
com n'és festa senyalada,
poso la sella al cavall
les pistoles a la xarxa.
 Jo, que no puc dormî a la nit,
 sinó un xic a la matinada;
 jo, que no puc dormî a la nit,
 sinó a la matinada un xic.
 
Ja me'n vai tot carrê avall,
carrer de l'enamorada,
quan soc al mig del carrer
trobo la porta tancada.
Ja li fai un truc o dos:
— Baixa a obrir, l'enamorada;
malaent tan esperar,
que la barba tinc glaçada;
les anques del meu cavall,
són blanques de la rosada.
— Lleva't, lleva't, tu, marit,
i ves-te'n a la caçada,
trobaràs conills al jaç,
i perdius a la llevada.
— Lleva't, lleva't tu, muller.
que a tu te n'han demanada.
— Allò era lo forner
que manava la fornada.
— Qui et pogués veure, muller,

en una sala ben llarga,
voltada de capellans
i tu al mig amb la mortalla.
— Qui et pogués veure, marit,
dintre d'un paller de palla,
als quatre cantons lo foc,
i la porta ben tancada,
i jo fossa lluny d'allí
amb les claus a la butxaca.