Obras poeticas de Pere Serafi
COLLECCIÓ
de
OBRAS ANTIGAS CATALANAS
ESCULLIDAS ENTRE LAS DE NOSTRES MILLORS POETAS
per
J. M de G. y J. R O.
OBRAS POETICAS
de
PERE SEFAFI.
Barcelona;
EN LA ESTAMPA DE JOSEPH TORNER.
—
1840.
De tal sort, anima mia,
Cada dia
Lo meu mal se fa major,
Y vos de mal en pijor
Y yo pijor que solia.
Y ab tal sest
Tot s' acabará molt prest,
Y mes sent
No 'l morir, mas ser absent
De vostre divinal gest.
Y molt mes es de sentir
Qu' el morir
Vostr' absencia y mon dezig,
Y en mirarvos mals m' afig
Qu' el viurer no puch sufrir:
Y estich tal
Que per mí tot es mortal,
Per hon tem
Que 'stich ja 'l derrer estrem,
Y en lo medi y a mes mal.
En dos estrems no 's pot fer
Medi aver,
Yo present de vos so falt,
Vostre ser munta tan alt
Que no 'l veu nostre parer:
Hon consist
Que entre mi y vos tenint vist
Tan gran tret,
Primer yo seré desfet
Qu' el remey me vinga trist.
Nom resta sino 'l clamar
Per aleujar
La dolor qu' en mi te presa,
Y si aquest remey vos pesa
Esclat yo, no ajau pesar:
Mon torment
Fassas á vostre content,
Y, ma vida,
Sola vos siau servida;
No tinch altre pensament.
Ya no us vull per que 'm vullau
Ni perqu' em fassau merces,
Sino sols perque vejau
Queus am sens poder fer mes.
Per que vos m' ajau d' amar
Yo nous vull, señora mia,
Ans descanç sols de penar
Y en servirvos nit y dia:
Tant que quant me maltractau
Tinch per cert que 'm feu merces,
Bastam sols que conegau
Que us am sens poder fer mes.
Molt abans que yo fos nat
En lo mon, ni tingues vida
Ja 'stava predestinat
Per vos sentir mal sens mida:
Y si mon servir no us plau
No 'm fassau altres merces,
Sino sols que conegau
Que us am sens poder fer mes.
Fareume grandissim tort
No tenint per cosa certa
Que per vos so casi mort
Y la vida m' es incerta:
No se perque tal negau
Puix no vull altres merces,
Sino sols que conegau
Que us am sens poder fer mes.
Si 'm leví de bon mati
Y animen tota soleta
Y entrimen dins mon jardi
De matinet,
L' ayre dolcet, la fa rira riret
Per cullir la violeta:
Ay llasseta que faré
Ni que diré?
Valgam Deu qu' estich dolenta,
L' Amor es que 'm atormenta.
A mon dolç amat trobí
Adormit sobre l' herbeta,
Despertás dient axi,
De matinet
L' ayre dolcet, la fa rira riret,
Si vull esser sa' mieta:
Ay llasseta que fare
Ni que diré?
Valgam Deu qu' estich dolenta,
L' amor es que 'm atormenta.
Yo li 'n responguí que si
Mas que no fos santideta,
Ay que tant pler may prenguí
De matinet,
L' ayre dolcet, la fa rira riret,
Que restí consoladeta:
Ay llasseta que faré
Ni que diré?
Valgam Deu qu' estich dolenta,
L' amor es que 'm tormenta.
Llassa mesquina que faré
Puix mon amat sen vol partir,
La nit y jorn yo ploraré
Com hu que 's cert qu' á de morir.
Restan soleta
Mesquinelleta
Dolres poran de ma dolor
Los qu' an sentit penas d' amor.
Deu vos en mi molt mes qu' el cert del sompni. |
46. |
Puix vostre cant, gentil Señora mia. |
42. |
Axi del tot com lo gran fret despulla. |
46. |
Ensemps ab dir la pena que us tormenta. |
47. |
Anant un jorn tot sol, mal percibit. |
49. |
Puix vol saber quin es mon pensament. |
50. |
D' ont ve tan mal, Señora, yo suplich. |
idem. |
Yo so forçat d' un gra poder que 'm força. |
51. |
Qui vol oyr la gesta. |
51. |
Quant mes va mon mal pijora. |
53. |
La ma flaca y temerosa. |
54. |
Si 'm leví de bon matí. |
55. |
Llassa mesquina que faré. |
idem. |
Sia la dona qui s' vulla. |
57. |
O dichosa desventura. |
58. |
Ay que no mirau, Señora, |
59. |
Puix si us mir vos me mirau. |
60. |
Puix contrastau sens raho. |
61. |
Qui no sap secret callar. |
61. |
Hom deu fer quant fer poria. |
idem. |
No es amor vostre voler. |
63. |
En un temps som arribat. |
64. |
Los ulls be podan mirar. |
66. |
La qu' en s' amor no te assent. |
67. |
Quant ha que dezitga. |
68. |