¡Á Montserrat!
¡Á MONTSERRAT!
himne del milenar
Pujém, fills de María,
pujém á Montserrat;
mil anys ha que hi sortia
lo Sol del Principat.
Estant encara en vida,
la Verge benehida
nos dona ja'l seu cor;
sant Pere, ab la embaixada,
l'Imatge'ns ha portada,
sant Lluch fou l'escultor.
Per trono y per corona
prenia Barcelona,
de tantas flors jardí.
Eularia la enramava,
Sever l'anomenava
sa estrella del matí.
Fugint de la gent mora
la celestial Pastora
deixá'l ramat fidel;
y en mitx d'eixa montanya
de flors sols s'acompanya,
de flors y aucells del cel.
Un dia á la vesprada
la serra il-luminada
vegeren los pastors;
vegeren llums molt bellas
Baixarhi, com estrellas
d'hermosos resplandors.
Lo Bisbe sab la nova,
trová dintre una cova
l'Imatge mes gentil;
los Angels la voltejan,
y 'l arbres que la ombrejan
li fan de camaril.
La du cap á Manresa,
mes la real Princesa
no vol passar avant;
se queda aquí á la serra
per benehir la terra
d'aqueixos cims estant.
De reys sòu visitada,
de reynas coronada,
Estrella d'Israel;
los Sants de nostra terra
passan per vostra serra
quan pujan cap al cel.
La terra catalana
vos vol per soberana,
Espanya us vol per Nort;
preneula Vos per filla,
y avuy que 'l mon perilla
trayeu lo mon á port.