Lo petit baylet

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre una cançó d'una versió de 1871. Per a d'altres versions, vegeu El petit bailet.



LO PETIT BAYLET.

Cansons de la terra (1871).djvu

Lo petit baylet—dematí 's llevá
agafa la arada—y á llaurar se 'n va.
 i!i!i!
La mestressa es jove—n' hi du l' esmorsar,
un tupí de sopas—y un crustó de pa
y una arangadeta—per poderl' passar,
y una carbasseta—pera xarricar.
—Feste ensá baylet—feste ensá á esmorsar.
—No pot ser mestressa—que tinch de llaurar:
aquest camp que llauro—tinch de conrear.
Al mig d' aquell camp—una herbeta hi ha
que se 'n diu falsia—que may granará.
Al mig de la herbeta—una font hi ha
que tots los que hi beuhen—s' han de agenollar,
de genoll en terra,—sombrero á la ma.
Mentres ell bevia—l' amo hi arribá.
—Baylet si te 'n sembla—qu' aixó es travallar!
—Si per cert, nostramo,—moll que 'm fa suar.
—Baylet, passa á casa—que 't vull despatxar.
Tres doblas que 't dech—no te las vull dar,
l' una me la quedo—pèl poch travallar;
l' altre me la quedo—pèl molt festejár;
l' altra per las banyas—que m' has fet portar.

VARIANTS.
Vers 18.

—A tu y á la dona—'us vull despatxar.
—Tres doblas de quatre—me n' hauréu de dar.
—Vetanaquí dugas—pèl bon travallar;
vet á n' aquí un' altra—per lo festejár
y pera las banyas—que me 'n fas portar.
Portals y finestras—tindré d' aixamplar
perque son estretas-y no hi puch passar.