La dansa
LA DANSA.
Una cansò vuy cantar
ara que no perdo feyna
dels fadrins primerament
y despres parlarém d' ellas,
festejava un fadrinet
lo mes galant d' esta terra,
cabells rossos com un or
li donan á mitja esquena,
al cap d' avall un gran floch
que li ajuntan las dos trenas,
també porta un xarponet
que n' es tot brodat de seda,
l' espardanyeta en lo peu
lligadeta ab un floch negra,
á la plassa de San Boy
fan una dansa curteta
ne dónan dos ó tres vols
sense dirsen parauleta,
lo primer mot que li diu:
—Donzella ¿voleu ser meva?
—No per cert lo jovenet
no me 'n déu tanta de pena,
que jo no 'n sò pera vos
que 'n duch la mániga estreta.
—Be vos la 'n aixamplarém
ab un vestidet de seda.
—Be me n' estará millor
ab un altra d' estamenya.—
Si voléu saber qui es
Ay cansò ¿qui treta t' ha?
Ay cansò ¿qui t' ha dictada?
La va dictá un fadrinet
que n' era fill de la plana
fill de la plana de Vich,
Ayga fresca y regalada.
—Ay qui me 'n dará l' amor
m' estima y no m' acontenta
ay qui m' acontentará
si la mia amor me tenta.