Penadiment inútil

PENADIMENT INÚTIL


De mòn poble vaig anármen
per venírmen á ciutat;
mal m'hi trobo, y per' tornármen
ara 'm falta voluntat.
 
Ser pagés ja no sabría,
y ser ciutadá no sè:
á pagés m'hi anyoraría,
y aquí m'hi anyoro també.
 
Aquí remor sempiterna
cuyda axordar mòn esprit;
allá la quietut eterna
me faria está' en neguit.
 
Es tan gran ma desventura,
tan incurable es ma sort,
que si acás tè alguna cura,
temo que será la mort.