La Societat de l'Espectacle/El temps espectacular

Capítol 6

El temps espectacular.

"No tenim res nostre, excepte el temps, del que en gaudeixen fins i tot els que no tenen llar”.

Baltasar Gracián, El Cortesano.

147.

El temps de la producció, el temps-mercaderia, és una acumulació infinita d'intervals equivalents. És l'abstracció del temps irreversible, on tots els segments han de provar sobre el cronòmetre la seva igualtat quantitativa única. Aquest temps és, en tota la seva realitat efectiva, el que és en el seu caràcter intercanviable.

En aquesta dominació social del temps-mercaderia "el temps ho és tot, l'home no és res; a tot estirar és l'esquelet del temps" (Misèria de la Filosofia). És el temps desvalorat, la inversió completa del temps com a "camp de desenvolupament humà".

148.

El temps general del no-desenvolupament humà, existeix també sota l'aspecte complementari d'un temps consumible que torna cap a la vida quotidiana de la societat, a partir d'aquesta producció determinada, com un temps pseudo-cíclic.

149.

El temps pseudo-cíclic, no és de fet més que la disfressa consumible del temps-mercaderia de la producció. Conté els seus trets essencials d'unitats homogènies intercanviables i de supressió de la dimensió qualitativa. Però sent el subproducte d'aquest temps destinat al retard la vida quotidiana concreta -i al manteniment d'aquest retard- ha de carregar-se de pseudo-valoritzacions i aparèixer en una successió de moments falsament individualitzats.

150.

El temps pseudo-cíclic és el del consum de la supervivència econòmica moderna, la supervivència augmentada, on el viscut quotidià resta privat de decisió i sotmès ja no a l'ordre natural, sinó a la pseudo-naturalesa desenvolupada en el treball alienat; i per tant aquest temps retroba naturalment el vell ritme cíclic que regulava la supervivència de les societats preindustrials. Alhora, el temps pseudo-cíclic es recolza sobre les petjades naturals del temps cíclic component noves combinacions homòlogues: el dia i la nit, el treball i el descans setmanals, la tornada dels períodes de vacances.

151.

El temps pseudo-cíclic és un temps que ha estat transformat per la indústria. El temps que es basa en la producció de mercaderies és ell mateix una mercaderia consumible, que reuneix tot el que abans es trobava diferenciat, en la fase de dissolució de la vella societat unitària, en vida privada, vida econòmica, vida política. Tot el temps consumible de la societat moderna ve a ser tractat com matèria primera de nous productes diversificats que s'imposen en el mercat com a ocupacions del temps socialment organitzats. "Un producte que ja existeix sota una forma que sotmet el propi al consum pot tot i això, convertir-se al seu torn en matèria primera d'altres productes." ( El Capital ).

152.

En el seu sector més avançat, el capitalisme concentrat s'orienta cap a la venda de blocs de temps "totalment equipats", cadascun dels quals constitueix una sola mercaderia unificada que ha integrat cert nombre de mercaderies diverses. És així com pot aparèixer a l'economia en expansió dels "serveis" i entreteniments, la fórmula de pagament calculat "tot inclòs" per a l'hàbitat espectacular, els pseudo-desplaçaments col·lectius de les vacances, l'abonament al consum cultural i la venda de la sociabilitat mateixa en "converses apassionants" i "trobades de personalitats". Aquesta classe de mercaderia espectacular, que evidentment no pot tenir curs més que en funció de la penúria acrescuda de les realitats corresponents, figura amb la mateixa evidència entre els articles-pilot de la modernització de les vendes en ser pagable a crèdit.

153.

El temps pseudo-cíclic consumible és el temps espectacular, alhora com a temps del consum d'imatges en el sentit restringit, i com a imatge del consum del temps en tota la seva extensió. El temps del consum d'imatges, mèdium de totes les mercaderies, és de manera implícita el camp on s'exerceixen plenament els instruments de l'espectacle i la finalitat que aquests presenten globalment com a lloc i com a figura central de tots els consums particulars: se sap que l'estalvi de temps buscat constantment per la societat moderna - ja es tracti de la velocitat en els transports o de l'ús de les sopes en sobre - es tradueix positivament per a la població dels Estats Units, en el fet que la sola contemplació de la televisió li ocupa de mitjana entre tres i sis hores diàries. La imatge social del consum del temps, per la seva banda, està exclusivament dominada pels moments d'oci i de vacances, moments representats a distància i postulats com a desitjables com tota mercaderia espectacular. Aquesta mercaderia és aquí explícitament donada com el moment de la vida real, de la que el retorn cíclic es tracta d'esperar. Però fins i tot en aquests moments assignats a la vida segueix sent encara l'espectacle el que es deixa veure i reproduir, arribant a un grau més intens. El que ha estat representat com la vida real es revela simplement com la vida realment espectacular.

154.

Aquesta època, que es mostra a ella mateixa el seu temps com si fos essencialment la tornada precipitada de múltiples festivitats, és igualment una època sense festa. El que era en el temps cíclic el moment de participació d'una comunitat en la despesa luxosa de la vida, és impossible per a la societat sense comunitat i sense luxe. Quan les seves pseudo-festes vulgaritzades, paròdies del diàleg i de la donació, inciten a una despesa econòmica addicional, només retornen una decepció sempre compensada amb la promesa d'una nova decepció. El temps de la supervivència moderna ha de lloar-se en l'espectacle tant més obertament com que el seu valor d'ús ha minvat. La realitat del temps ha estat reemplaçada per la publicitat del temps.

155.

Mentre que el consum del temps cíclic a les societats antigues estava d'acord amb el treball real d'aquestes societats, el consum pseudocíclic de l'economia desenvolupada es troba en contradicció amb el temps irreversible abstracte de la seva producció. Mentre que el temps cíclic era temps de la il·lusió immòbil, viscut realment, el temps espectacular és el temps de la realitat que es transforma, viscut il·lusòriament.

156.

El que és sempre nou en el procés de producció de coses no es retroba en el consum, que segueix sent la tornada ampliada del mateix. Ja que el treball mort continua dominant el treball viu, en el temps espectacular el passat domina el present.

157.

Com un altre aspecte en la deficiència de la vida històrica general, la vida individual encara no té història. Els pseudo-esdeveniments que es presenten en la dramatització espectacular no han estat viscuts per qui n'ha estat informat, i a més es perden en la inflació del seu reemplaçament precipitat a cada pulsació de la maquinària espectacular. D'altra banda el que ha estat realment viscut no té relació amb el temps irreversible oficial de la societat i està en oposició directa al ritme pseudo-cíclic del subproducte consumible d'aquest temps. Aquesta vivència individual de la vida quotidiana separada, queda sense llenguatge, sense concepte, sense accés crític al seu propi passat que no està consignat enlloc. No es comunica. És incompresa i oblidada en benefici de la falsa memòria espectacular del no-memorable.

158.

L'espectacle, com a organització social present de la paràlisi de la història i de la memòria, de l'abandonament de la història que s'erigeix sobre la base del temps històric, és la falsa consciència del temps.

159.

Per a dur als treballadors a l'estatus de productors i consumidors "lliures" del temps-mercaderia, la condició prèvia ha estat l'expropiació violenta del seu temps. La tornada espectacular del temps només ha arribat si pot ser a partir d'aquesta primera despossessió del productor.

160.

La part irreductiblement biològica que segueix present en el treball, tant en la dependència del cíclic natural en la vigília i el somni, com en l'evidència del temps irreversible individual del desgast d'una vida, es contemplen només com accessoris des del punt de vista de la producció moderna; i com a tals, aquests elements són desatesos a les proclames oficials del moviment de la producció i dels trofeus consumibles que són la traducció accessible d'aquesta incessant victòria.

Immobilitzada en el centre falsificat del moviment del seu món, la consciència espectadora ja no distingeix en la seva vida el passatge cap a la seva realització i cap a la seva mort. Qui ha renunciat a gastar la seva vida ja no ha de reconèixer la seva mort. La publicitat de les assegurances de vida li insinua només que és culpable de morir sense haver assegurat la regulació del sistema després d'aquesta pèrdua econòmica; i la de l'american way of death insisteix sobre la seva capacitat de mantenir en aquesta trobada la major part de les aparences de la vida. Sota la resta de bombardejos publicitaris està rotundament prohibit envellir. Es tractaria d'administrar cadascú en el seu cas, un "capital-joventut" que, per haver estat mediocrement emprat, no pot tot i això pretendre adquirir la realitat duradora i acumulativa del capital financer. Aquesta absència social de la mort és idèntica a l'absència de la vida.

161.

El temps és l'alienació necessària, com mostrava Hegel, el mitjà on el subjecte es realitza perdent-se, es transforma en altre per a arribar a ser la veritat d'ell mateix. Però el seu contrari és justament l'alienació dominant, que és soferta pel productor d'un present aliè. En aquesta alienació espaial, la societat que separa d'arrel el subjecte de l'activitat que li sostreu el separa en primer lloc del seu propi temps. L'alienació social superable és justament la que ha prohibit i petrificat les possibilitats i els riscos de l'alienació vivent en el temps.

162.

Sota les modes aparents que s'anul·len i recomposen a la superfície fútil del pseudot-emps cíclic contemplat, el gran estil de l'època és sempre el que està orientat per la necessitat evident i secreta de la revolució.

163.

La base natural del temps, el càlcul sensible del transcurs del temps, es torna humà i social en existir per a l'home. És l'estat limitat de la pràctica humana, el treball en diferents estadis, el que fins ara ha humanitzat, i també ha deshumanitzat, el temps com a temps cíclic i temps separat irreversible de la producció econòmica.

El projecte revolucionari d'una societat sense classes, d'una vida històrica generalitzada, és el projecte de la descomposició de la mesura social del temps en benefici d'un model lúdic de temps irreversible dels individus i dels grups, model en el que estan simultàniament presents temps independents federats. És el programa d'una realització total a l'entorn del temps del comunisme que suprimeix "tot el que existeix independentment dels individus".

164.

El món ja posseeix el somni d'un temps, la consciència del qual ara ha de posseir per a viure'l realment.