Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/Disposicions addicionals

De Viquitexts
Sou a «Disposicions addicionals»
Estatut d'autonomia de Catalunya (2006) (Proposta de reforma)


Primera. Reconeixement i actualització dels drets històrics[modifica]

L'acceptació del règim d'autonomia que s'estableix en aquest Estatut no implica la renúncia del poble català als drets que, com a tal, li corresponguin en virtut de la seva història, que poden ésser actualitzats d'acord amb el que estableix la disposició addicional primera de la Constitució.

Segona. Designació de senadors[modifica]

1. Correspon al Parlament de designar els senadors que representen la Generalitat al Senat, en els termes que estableix una llei aprovada per la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text. La designació s'ha de fer amb una convocatòria específica i en proporció al nombre de diputats de cada grup parlamentari.

2. El Parlament, per mitjà d'una llei aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria absoluta, ha d'adequar les normes relatives a l'elecció dels senadors a la reforma constitucional del Senat, en allò que hi correspongui.

Tercera. Assumpció de competències per l'article 150.2 de la Constitució[modifica]

1. La Generalitat, en els termes que estableix l'apartat 2, exerceix les competències en les matèries següents:

a) Les facultats de gestió en matèria de ports d'interès general situats a Catalunya, que en tot cas inclouen: l'execució de la legislació i de la política portuària estatal, i la direcció, la coordinació, l'explotació, la conservació i l'administració dels ports d'interès general a Catalunya i dels serveis que s'hi presten.

b) Les facultats estatals de gestió dels aeroports d'interès general situats a Catalunya, que inclouen, en tot cas, l'execució de la legislació i la política aeroportuària estatals, i l'ordenació, la direcció, la coordinació, l'explotació, la conservació i l'administració dels aeroports d'interès general a Catalunya i dels serveis que s'hi presten.

c) Les facultats de gestió de les infraestructures de telecomunicacions situades a Catalunya, inclosa la gestió del domini públic radioelèctric.

d) L'autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum, llevat de les modalitats de referèndum establertes per la Constitució i les convocatòries reservades expressament per la Constitució al cap de l'Estat.

e) Les facultats d'execució de la legislació estatal sobre règim d'estada i de residència dels estrangers, que en tot cas inclouen la tramitació i la resolució dels permisos i dels recursos que es presentin amb relació a aquests expedients.

f) Les facultats d'execució de la legislació estatal en matèria de règim sancionador d'estrangeria, que inclou la tramitació, la resolució i l'execució de tots els processos sancionadors que estableix la normativa d'estrangeria, llevat dels relatius al control de fronteres.

g) La selecció de treballadors estrangers en els seus països d'origen amb destinació a Catalunya.

h) L'execució de la legislació estatal en matèria de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària a Catalunya. Aquesta competència inclou, a banda de les facultats ja transferides per la Llei orgànica 6/1997, del 15 de desembre, les facultats següents: expedir, revisar i bescanviar els permisos i les llicències per a conduir vehicles a motor i ciclomotors, i també anul·lar-los, intervenir-hi o revocar-los i, si escau, suspendre'ls, en el cas d'expedients de sanció o en via cautelar; matricular i expedir els permisos o les llicències de circulació, i també anul·lar-los, intervenir-hi i revocar-los, i en conseqüència, autoritzar transferències, duplicats i baixes de vehicles a motor i ciclomotors, i també expedir permisos temporals; sancionar les infraccions comeses contra la normativa de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària; dur a terme proves per a verificar que es compleixen els requisits, les aptituds i els coneixements per a obtenir el permís de conduir i la llicència de conducció de ciclomotors, i lliurar les autoritzacions de transports especials, urgents i altres autoritzacions especials que tinguin origen o destinació a Catalunya.

i) La regulació de les condicions d'obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals.

j) La delimitació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals de Catalunya i de la planta judicial.

2. L'assumpció efectiva de les competències que estableix l'apartat 1 s'ha de portar a terme per mitjà d'una llei orgànica de les que estableix l'article 150.2 de la Constitució.

Quarta. Desacords en la Comissió Mixta de Transferències Estat - Generalitat[modifica]

Els desacords en la Comissió Mixta de Transferències Estat - Generalitat s'han de resoldre pel procediment que estableix la Llei orgànica del Tribunal Constitucional.

Cinquena. Acords amb el Govern de l'Estat[modifica]

Si l'Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l'Estat i aquest no l'acull, el Govern de l'Estat ho ha de motivar i automàticament s'ha de reunir la Comissió Bilateral Generalitat - Estat.

Sisena. Inversions en infraestructures[modifica]

1. La inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures ha de tendir a equiparar-se progressivament a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l'Estat, tenint en compte la compensació pels dèficits acumulats. El còmput s'ha de fer amb caràcter pluriennal.

2. S'ha de constituir una comissió, integrada per les administracions estatal, autonòmica i local i presidida per la Generalitat, que ha de programar les inversions estatals en infraestructures, amb una antelació mínima d'un mes a la presentació a les Corts Generals dels pressupostos generals de l'Estat i que ha de vetllar pel compliment dels acords adoptats.

Setena. Regulació de les finances de la Generalitat[modifica]

L'aplicació dels criteris que estableix aquest Estatut per a regular les finances de la Generalitat ha de permetre avançar progressivament en la reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat, de manera que en el termini de deu anys a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut s'equipari al dels territoris de nivell de renda relativa similar en altres països de la Unió Europea. La Comissió Mixta de Relacions Fiscals i Financeres Estat - Generalitat ha de concretar els criteris per a arribar a aquest objectiu i ha de fer el seguiment del compliment d'aquesta disposició.

Vuitena. Capacitat de finançament[modifica]

La capacitat de finançament per habitant de la Generalitat s'ha d'equiparar gradualment, en un termini no superior a quinze anys a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut, a l'obtinguda aplicant els sistemes de concert i conveni vigents a les comunitats autònomes forals.


Novena. Modificació de lleis per a l'efectivitat plena de l'Estatut[modifica]

Els preceptes d'aquest Estatut especificats a continuació tenen eficàcia una vegada hagin estat modificades, d'acord amb el contingut d'aquests, les lleis orgàniques o ordinàries següents:

a) Els articles 38.2; 95.2, 3, 5 i 6; 97 a 100; 101.1, 2 i 3; 103.1.a, b i k; 107.1 i 2, i 108, amb relació a la Llei orgànica 6/1985, de l'1 d'abril, del poder judicial.

b) L'article 180 i la disposició addicional quarta, amb relació a la Llei orgànica 2/1979, del 3 d'octubre, del Tribunal Constitucional.

c) Els articles 96.2, 3 i 4, amb relació a la Llei de l'Estat 50/1981, del 30 de desembre, per la qual es regula l'Estatut orgànic del Ministeri Fiscal.

d) Els articles 56.4 i 75, amb relació a la Llei orgànica 5/1985, del 19 de juny, de règim electoral general.

e) Els articles 90 i 91, amb relació a la Llei de l'Estat 6/1997, del 14 d'abril, d'organització i funcionament de l'Administració General de l'Estat.

f) L'article 122, amb relació a la Llei orgànica 2/1980, del 18 de gener, reguladora de les distintes modalitats de referèndum.

g) L'article 164.3, amb relació a la Llei orgànica 2/1986, del 13 de març, de forces i cossos de seguretat.

h) Les lleis de caràcter general o sectorial que regulin un organisme o un ens en els casos en què aquest Estatut atorgui a la Generalitat la potestat per a designar representants en els òrgans directius del dit organisme o ens.

Desena. Revisió del règim especial de l'Aran[modifica]

A partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut, en el termini de quatre anys s'ha de revisar i modificar el règim especial de l'Aran per a adaptar-lo, en el que calgui, al que estableix aquest Estatut.

Onzena. Administració ordinària[modifica]

La Generalitat passa a ésser l'Administració ordinària de l'Estat a Catalunya una vegada li siguin transferides, mitjançant els instruments que correspongui, les funcions executives que compleix l'Administració de l'Estat per mitjà dels seus òrgans territorials a Catalunya.