Oh viure sempre, sempre morir

De Viquitexts





OH VIURE SEMPRE, SEMPRE MORIR[1]




Oh viure sempre, sempre morir!
Oh els enterres de mi passats i presents!
Ai de mi! mentres endavant faig via, material, visible, imperiós com sempre;
Ai de mi! ço que per anys jo fui, ara mort (jo no'm planyo però, soc content);
Oh, deseixir-me d'aquests cadavres de mi, que com me giri 'ls vegi allí ont els
 vaig llençar,
Passar enllà (oh viure! viure sempre!) i deixar enrera 'ls cadavres.


  1. De l'aplec titulat Murmuris de Mori Celestial.