I
Joglars, no.t desconortz
e vai t'en d'espero
-no.i gartz agurs ni sortz-
vas lo rei d'Arago,
qe.m traga de preiso;
que ja, pois serai mortz,
no.m tenra dan ni pro.
II
No.i gart colpas ni tortz
en aquesta sazo;
e qan serai estortz,
si.m vol metr'ochaiso,
non a vassal tant bo
de Tortosa als ports
no.il torn son oc e no.
III
E no.n get Mon Marques,
ni.N Guillem de Clarmon,
ni.l Vescomt mal apres,
ni.l qart, si ven d'amon,
q'a totzdic ad un fron:
"Reis, anc no fi qe.us pes,
mas lo maritz aon."
IV
D'aqestz n'i a tals tres
c'ablor moillers ai jon,
et abeurat cen vetz
mon caval a lor fon,
e passatz a lor pon
amdos mos palafres,
q'am mais que Agremon.
V
A.N Arnaut, mon cosi,
et a.N Hugo d'Aveu,
joglars, comtae di,
et a.N Bascol Romeu,
que pregon lo lur Dieu
lo bon rei palaizi
qe.m trag'o qe.m maleu.
I
Joglar, no et desesperis
i vés-te'n esperonant
-no observis auguris ni sorts-
cap al rei d'Aragó,
que em tregui de la presó;
que ja, un cop seré mort,
no em farà dany ni profit.
II
No tingui en compte culpes ni errors
i quan seré lliure,
si em vol acusar
si em vol acusar,
no té vassall tan bo
de Tortosa als ports
que no li torni el seu "sí" en "no".
III
I no excloc Mon Marquès,
ni en Guillem de Claramunt,
ni el Vescomte maleducat,
ni el quart, si ve d'amunt,
que a tots dic a la cara:
"Rei, mai no vaig fer res que us pesés,
però els marits deshonro."
IV
D'aquests n'hi ha tres
que amb llurs mullers he jagut,
i he abeurat cent vegades
mon cavall en llur font,
i he passat per llur pont
els meus dos palafrens,
que m'estimo més que Agramunt.
V
A n'Arnau, mon cosí,
i a n'Hug d'Aveu,
joglar, conta i digues,
i a en Bàcol Romeu,
que preguin en nom de Déu
al bon rei palatí
que em tregui o que em rescati.
