La butifarra de la llibertat

Afegeix enllaços
De Viquitexts
(S'ha redirigit des de: La botifarra de la llibertat)

CADA ENTREGA UNA OBRA.
UNA OBRA CADA SEMANA.
ENTREGA 3.ª

SINGLOTS POÉTICHS,
AB NINOTS.

CADA OBRA UN SINGLOT.
CADA SINGLOT UN RAL.
SINGLOT 3.r


LA BUTIFARRA

DE LA LLIBERTAT.

gatada en un acte,

EN VERS Y EN CATALÁ DEL QUE ARA 'S PARLA,

per

D. SERAFI PITARRA.

representada ab gran aplauso

DURANT LA ÚLTIMA GUERRA DE ÁFRICA.







BARCELONA.
LLIBRERIA ESPANYOLA, DE I. LOPAS, EDITÓ.
carré ampla 26, y rambla del mitx 20.
1864.









Barcelona.—Imprenta de EL PORVENIR, de Bonaventura Basque, carré de Tallers, n. 31.—1865.

SINGLOTS POÉTICHS.

LA BUTIFARRA DE LA LLIBERTAT.

drama en un acte, en vers y en catala del que ara 's parla, escrit y representat ab gran aplauso durant la última guerra de africa.

__________

PERSONAS.

  Sidi Mahomet Emperador de Marruecos.
Muley Son germá y ministre.
Ambrós Ranxeros espanyols.
Pau
Pera
Sir Mustafá Metge inglés
Abengót Moro que no parla


ACTE ÚNICH.

 Lo teatro representa un rich saló del palau de Mequinez; á la dreta lo emperador sentat sobre cogins y fuman ab una pipa de las que 's posan á terra. Muley á una distancia respetuosa com esperant órdres, y al fondo una ullera grosa ab son armason, que mira per la finestra que dona al camp.

ESCENA PRIMERA.
Emperador y Muley.
Em. ¿A n'a quin estat están,
Muley, las cosas d'Espanya?
Mu. S' han de portá ab molta manya
perqué ó sino 'ns tromparán.
Em. Donchs quinas noticias hiá?
(Muley vá á dirho y retrocedeix espantat.)
¡Que fas ara, perqué 't tombas?
Mu. 'Ns han pres set-centas bombas. (Trist.)
Em. Y res mes?
Mu.  Y un colomá.[1]
Em. Que fa donchs tant de gandul
per las serras dels Bullons
' si al veurer 'ls batallons
s'hi deuen girar de cul?
De rabia 'm cremo y 'm gelo,
si allá van mas magestats
hi deixo mes caps tallats
que bunyols hiá á cal Tio Nelo.
Mu. Mes senyor....
Em.  Calla Muley;
farém una pastarada
com la que vam fe á Granada!
Mu. Vostre dolor no es de lley,
pues si be la desventura
va detrás la nostra tropa,
fins perdent, admira Europa
probas que ha dat de bravura.
Em. ¡Donchs si han fet algunas cosas (rabia.)
perqué no ho dius de seguida?
Mu. Si hos hi ofés preneu ma vida.
Em. No mato bestias tan grossas;
pero acabem; qué ha passat?
Mu. Hem dat tres combats campats
y 'ls hem perdut.
Em.  ¡Qu'animals!
Y com dimoni 's estat?
Mu. Lo primer l'habem perdut
perque 'ls altres van guanyar.
Em. Las rahons que tú 'm sols dar
sempre 'm deixan convensut.
Mu. Lo segon...
Em. (Impacient.) Acabarás!
Mu. Ha sigut per lo mateix.
Em. ¡Ay Muley la rabia 'm creix!
Mu. (Ap.) La mosca li puja al nas.
(Alt.) Mes senyor de la tercera,
ab un xich mes be n'exim;
ya hos dich yo que 'ns va anar prim.
Em. ¡Que dius home, en Prim hi era?
Mu. Dich que hi va faltar molt poch
sino la varem guanyar.
Em. May sabrás de parlar clar;
ets mes tonto que un esclop!
Mes sabs algun pormenor
d'aquesta batalla bona?
Mu. Tot aixó ma humild persona
vol contá al Emperador.
'Ls nostres, en mitx del foch,
's van tirar com á lleons
sobre 'ls espanyols canons
' y 'ls varen pendre.....
Em.  ¡Yo 't floch! (Ab goig.)
Mu. Mes sobre d'un munt de sendra
'ls varen abandonar.
Em. ¿Y perque 'ls hi van deixar? (Ab ira.)
Mu. Perque 'ls 'ls van torná á pendra.
Em. ¡Hem perdut... desgracia eterna!!
Mu. Pero ab gloria!
Em.  Ya m'afarto.
ab eixa gloria y dos cuartos
't darán dos mitxas cuernas.
Mu. Com que va durar dos sols
lo combat, fini á las foscas,
mes, gran senyor, com á moscas
hi van morí 'ls espanyols.
Em. Si es axis del mal 'l menos...
N' hi han petát gaires de grossos?
Mu. Diuen qu' hi han deixat 'ls ossos
tres coronels.
Em.  Bons estrenos!
Mu. De capitans un famè,
setcents vint y un oficials
y á mes d'aixó 'l general
ha quedat ferit tambè.
Em. ¡Si que'm deixas aturdit!
Echagüe es dels de la farda?
Mu. Una bala d'espingarda
li va llevá un tros de dit.
Em. ¡Ell li hagués llevat un anca!
Mu. Molt fácil haguera estat,
senyor, perqué en lo combat
va jugar molt l'arma blanca.
Em. Y no se sap qui te 'l dit
que va perdre 'l general?
Mu. L' han buscat molt per lli dalt
'ls nostres y no ha surtit.
Em. Creurias que aquet ellindro (rabia.)
de carn cristiana malehida,
si me 'l portas de seguida
me 'l casco com un melindro?
Ma corona, mon tresor
pel que 'l porti á Mequinéz;
las ordres darás després
perque's busqui ab afany fort.
Mu. Gran senyor! (Estranyantsen.)
Em.  Es un capritxo.
Mu. Si es gust vostre 'm sembla just.
Em. Me'l menjaria ab tant gust
com un camalich un bitxo!
Sabs res mes?
Mu.  Res mes senyor.
Em. Cuants presoners 'ns han fet?
Mu. Trescents vint.
Em.  ¡Tira peixet!
si que estém de mala sort!
Y presoner espanyol
no n' habem fet cap nosaltres?
será cert que sols pels altres
brilli victoriós 'l Sol?
Mu. Tres n'hem pogut agafar
que 'm semblan molt embusteros.
Em. ¡Tres generals!! (Alegria.)
Mu.  Tres ranxeros! (Trist.)
Em. Després me 'ls farás entrar.
Mu. Sense la guerra civil
que vos mou vostre jermá
'ns podriam ben burlá
no d'una Espanya, de mil.
Em. No 'm parlis de mos germans
perque es cosa que m'atipa.
Posam tabaco á la pipa.
(Mentres Muley ho fa, se senten per fora grans murmulls.)
Ves allá fora que fan.
(Muley saluda y surt.)


ESCENA II.

L'Emperador sol



Ara estich sol, ara 'l cor

pot dar las riendas al llanto!
Ara estich sol y m' espanto
de l' horrorós de ma sort!
Desde lo combat d'Isli,
ni un dia de pura gloria!
d' allavors, tant sols la historia
porta amarguras de mi.
D' allavors, secar no puch,
pel plor, ma galta mullada;
soch una empolla esquerdada
que pert á gotas 'l such.
¡Y sempre 'l recort d'Isli!
¡Recort trist! funesta sombra
que 'm segueix... ni á cops d'escombra
la puch apartar de mi!
¡Ay vassalls! no envejau no
lo imperi que Alá me dona:
pesa mes una corona
que una paca de cotó.
L'un 'm mou guerra per qui,
l'altra 'm mou guerra per llá,
tothom enemich se 'm fá
ni la Espanya 'm vol per vehi!
Axis sempre desgraciat,
vens en Alger lo francès
y abuy mon exercit es
per Echagüe derrotat.

¡Echagüe! home fatal!

Si 't trobo al paseig de Gracia
tinch de fer una desgracia,
mes que sápiga aná al pal.
Al pensarhi m'hi arrebato.
¡Lo que eram y lo que som!
Vensuts quedá y per un nom
que s' sembla tant al de xato.
Tenirho ya dents aball
y perdre axí, quin martiri!
Yo 'm consumo com un ciri
quel fan cremar cap per ball.
¡Gran y omnipotent Alá

que del mon ets la ma dreta,

envians de ton Profeta (Desespero.)
lo llum que 'ns fassi guanyá!
¡Si Mahoma nons ajuda
aixó sen vá á can Pistraus!! (Queda abatut sobre 'ls cogins.)


ESCENA III.

L'Emperador y Muley que entra ab Ambrós, Pera y Pau, los tres lligats de mans.


Mu. Senyor, 'ls presoners braus
de la última batuda.
Em. Sols son tres si mal no conto.
Mu. Hi dit sols que tres n'hi habia.
Em. ¡Bonica fisonomia! (Observantlos.)
Aquet fa cara de tonto. (Per en Pera.)
Pe. ¡Ay Ambrós, ay quina pó! (Ap.)
Am. Calla home no digas rés. (Ap.)
Pe. ¿Que't pensas que no hia mes?
Mira en Pau quin tremoló.
Em. Á tots tres vos han trobat
fent armas contra 'l Profeta
y qui fa axó, es cosa neta,
te un cástich que fa fredat.
¿Sabeu lo crimen que heu fet
nasarenos? ¡No heu pensat!...
Veyam si dius la vritat. (Ab veu de tró.)
¿Com te dius? (Los tres no sabent á qui ho ha preguntat, están confusos y tremolant l'un toca á l'altre hasta que diu:)
Pe.  ¿Yo?
Em.  No, aquet. (Per Ambrós.)
Am. Ambrós Llopis, per servirlo.
Em. ¿D'hont ets fill?
Am.  De Barcelona.
Em. ¿Sabs si te alguna persona
que vulga allá redimirlo? (Á Muley.)
Mu. ¿Diu lo gran Emperador
si en lo pais que habeu nascut
teniu algun conegut
que vos tinga un xich d'amor?
Am. Conexensas prou que n'hian.
Em. Si las tens digas qui son.
Am. En Pau boix, 'l brut del born
y 'l xato del encant.
Em. ¿Y son richs aquets que diu? (Á Muley.)
Am. L' un demana caritat
l' altre capta, y l'altre viu
de regalos del vehinat.
Em. Allavors no hiá esperansa
de vendreus ni á pes de llenya
y sereu la primer senya
del furor de ma venjansa.
¿Ab quina graduació
vostre exercit vos tenia?
pues segons categoria
lo castich arreglo yo.
Am. Donchs som generals novells
que 'ns hem disfrassat ab manya.
Em. Enviarás 'ls caps á Espanya
dintre de tres barrets vells. (Á Muley.)

(Al sentir aixó los tres donan un sal d'espant y entre plors y xiscles diuen lo que segueix tremolant.)

Pera. ¡Ay per mor de Deu senyó!
Pau. Que semblarem sense cap?
Am. (Ap.) ¡Bon nap n' habem arrancat!
Pera. ¡Misericordia!
Pau.  ¡Perdó!
Am. Pensi que vaix agafá
ahi un moro per la ganya
y no mes dient viva Espanya
'l vaix torná á deixá aná.
Em. ¡Perqué erats tant jenerós!
Am. ¡Perdonins!
Em.  ¡Yo so terrible!
Am. ¡Al menos si no es posible
no'ns dongui un castich tant gros!
Em. Aixó marca nostra lley
cuand la graduació es molt grossa.
Am. Sent axis, mes poca cosa
ya no podem ser, gran rey.
Em. Que sou doncas? (Impacient.)
Am.  Tres rancheros.
Em. Allavors, lleveuls 'l nas
y feumel rustit al ast. (Á Muley.)
(En Pera y l'Ambrós quedan tristos pero en Pau fa un salt d'alegria al sentirho.)
Mu. ¡M' agrada, per embusteros! (Ap. ab ira.)
Em. Recordat de dá 'ls despatxos (A Muley.)
(Alsantse) per buscar, de Echagüe, 'l dit
y que hi vagin tot seguit,
si no hiá camells ab matxos.
Que al que'l dit del general
sápiga trobá ab sa manya,
cuand seré duenyo d'Espanya
li daré una catredal,
y si no hiá prou millons
en mas arcas, per pagarlo,
'm vendré per contentarlo
las botas y 'ls pantalons.

(Ambrós ha escoltat atentament los últims versos. Lo Emperador sen vá, Muley l'acompaña fins á la porta y entre tant los ranxeros diuen aquets dos versos.)

Pera. ¡'Ns farán la trompa al ast!
Pau. Be n'hem sortit prou barato.

(Desde la porta, despues que l'Emperador ha sortit, diu.)

Mu. Espereuvos aqui un rato
y hos portaré á llevá 'l nas. (Sen vá.)


ESCENA IV.
(Pera, Pau y Ambrós en un racó, de modo que'l públich vegi que está molt afectat pensant en alguna cosa.)


Pera. Home no vaji depressa
per nosaltres no's molesti.
Pau. ¡Uix d'aqui mal llamp t'empesti!
aquest homa fa feresa.

(Aquestos versos se refereixen á los últims de Muley, de consegüent deuen ser dits al moment que aquell ha desaparegut.)

Pau. Donchs noy yo estich mes content
que si anés á una boda.
Pera. ¿Y perque?
Pau.  Perque aqui es moda
tallar lo cap á la gent;
aconsolantse ab lo nas
sempre 'ns fa una diferencia.
Pera. ¡Jot foll y quina conciencia!
Pau. Son moros, no 'n tenen pas.
Pera. ¡Quina barba que tenia
aquell que á n'aquet manaba!
Pau. Jo ho crech home, si semblava
'l gegant de Santa Maria.
Pera. ¿Has vist á n'alló que aquell
'ns ha dit que era un serrall,
cuantas moras fent un ball
tot voltant d'un moro vell.
Pau. ¡Quinas posturas mes finas
li feya aquella morena!
Pera. Aixo es vida sense pena:
un gall ab tantas gallinas.
Pau. Y quin saló mes bonich; (Observant.)
aixó está milló que á casa.
Pera. 'S coneix que se la passa.
Pau. ¡Oh! ya ho diuen que es mol rich.
Pe. ¡Tot es hu aquell carreró
ahont 'ns han fet esperá!
Pau. Noy, yo m'hi hagut de tapá
quin dimontri de pudó!
Ab tot y sé á Mequinez
durant tota aquella estona
m'ha semblat sé á Barcelona
y á la volta d'en Cirés.
Pera. Mira que está trist l'Ambrós.
Pau. Home Ambrós, fes com nosaltres,
sense nas be 'n viuen d'altres.
Am. Que sou felissos tots dos!
Pera. Que hi farás? resignació;
si ab tristó 'ns salvés algú...
Am. Donchs yo penso mes que tú
y potsé hos salvaré yo.
Pau. Com ho farás?
Am.  Deixau corra.
Tens aquella butifarra? (A Pera.)
Pera. No ho crech.
Am.  No sigas panarra.
si la tens dintre la gorra.

(Pega un cop á la gorra de Pera y cayentli surt de dintre un tros de butifarra y la pren.)

Donchs aixó será la clau (Ensenyantla.)
que'ns dará la llibertat.
Pera. ¡Que dius noy, será vritat!
Pau. Home Ambrós 'm deixas blau!
Am. Lo que es demá, hos asseguro
que tornarem á fe'l rancho
ab an Miquelet y an Pancho.
Pera. Ho dius de veras?
Am.  T' ho juro.
Pera. Y podrem sortir d'aquí
ab lo nas al mateix puesto?
Pau. ¡Home yo 'm surto de testo
d'alegria!
Am.  Será axí.
Pera. Pero com?
Am.  Tingueu espera;
ya ho sabreu si no 'm surt mal.
Pau. (Ap.) Ya es aquí aquell animal!

(Muley apareix en la porta del fondo y diu.)
Cristians, 'l butxí hos espera.
(Sen van ab Muley detrás per la porta del fondo.)

ESCENA V.
L' Emperador, que surt tot pensatiu y trist per una porta lateral.


Vinch del serrall per veurer si las mòssas
distreyan lo pesar que m'atormenta;
pero ¡ay! cuan las penas son tan grossas
¿qui es lo mortal que dissiparho intenta?
La una 'm feya patons, l'altre entonaba
cants ilusoris sentada allá á la bora,
l'altre 'm feya pessigollas y 'm daba
tant gust com si 'm gratés ab una estora.
Ab carinyos iguals, altres vegadas
m' habian fet gosar lo que sap Deu
y á puntadas de peu y á bofetadas
me las hi tret abuy de debant meu.
Una friolera avans m'entretenia:
passaba 'l rato á voltas tallant caps
y á las uris los morros meus obria.
¡Lo que era felis llavors, Mahoma, saps!
Era llarors que 'l gueto gobernaba
sense guerra civil ni guerra ab res.
¡Ditxos 'l pare que tant sols pensaba
en fer molts anys y arraconar calés!
Abuy deploro yo tanta catxassa;
no tenim armas, barcos ni canons,
y si ell hagues volgut ni hauria massa
perquè en las jerras sobran 'ls millons.
Malehida siga sa conducta avara,
sa droperia eterna 'ns te perduts
ya diuen be que dels pecats dels paras
sempre los fills ne surtan geperuts.
Tothom abat mas roijas banderolas
y ya la mitxa lluna tant s'humilla
que hasta totas las cuynas espanyolas
la tenen per trinxarhi mandunguillas.
Débil 'm veuen y 'm declaran guerra;
guerra volen ya siga dret ó tort
y no per venjá ofensas de sa terra,
perque 'ls fan goig 'ls cuartos del tresor.
¿Y com ho faix sens tenir cap ofici
si 'ls espanyols m' arriban á guanyar?
¿Com 'm campo la vida ¡Oh cruel suplici!
No 'm queda mes recurs que aná á captar.
¡Pero no será axi, es fantasia
pensá, humillarme á mi, creyents de Cristo.
perque avans de captar, men aniria
á n' al plá del Teatro á vendre mistos!

(Torna á caurer abatud sobre 'ls cogins.)



ESCENA VI.
L' Emperador, Muley y despues Ambrós.


Mu. Senyor, al aná á llevar
lo nas al primé espanyol
m'advertit que á vos tot sol
un secret vos vol confiar.
Em. Camándulas deurán ser
perque li salvi la vida;
fesmel entrar desseguida.
Mu. Ya pots entrar presoner (Cridant.)

(Ambrós entra saluda y's queda á una distancia respectuosa.)

Em. Ab secret y á n'aquesta hora
que buscas de mi espanyol?
Am. Tinch de quedar ab vos sol.
Em. Muley, esperat a fora. (Muley sen vá.)
Am. Vostra Magestat real,
fa molt poch, cuand se n'anaba
hi sentit com demanaba
lo dit del meu general.
Em. Espanyol, que te que veurer
tot aixó ab la teva audiencia?
Am. Es que 'l dit de sa escelencia
yo 'l tinch.
Em.  ¡Tú! (Molt sospres).
Am.  Ho podeu creurer.
Em. Será cert! Mas ilusions
realiso aquesta vegada! (Goig inmens.)
Am. Es á dir, si á mi m'agrada
'l tracte y las condicions.
Em. ¡Ah! lo que vulguis demana,
lo meu trono, ma corona,
tot lo meu poder t'ho abona
per eix tros de carn humana.
De desde que ho hi sapigut
no sosego nit ni dia
y es lo colm de m'alegria
aquest tros de dit perdut.
No so avaro com 'l para,
que ab tans dinés, 's venia
hasta la mercaderia
per tenirne mes encara;
yo jenerós, mes que esperis
't daré, salvant ta vida,
mes porta 'l dit de seguida.
portal y no m' enquimeris.
Am. També m'estimaba yo (Trist)
lo dit del meu general
que buscantlo ab un fanal
'l vaix trobá en un racó,
y al tornar tot sol á Espanya,
si es que yo 'l dit vos entrego,
estaré mes trist que un cego
sense 'l gós que l'acompanya.
(resolut.) Que 'm donareu d'aquet dit?
Em. La boca tens per masura.
Am. (Ap.) Ya que la ganga es segura
fem que sigui de profit.
(alt.) De primer, la llibertat
per mi y per los meus companys.
Em. Aixó si que ab pochs afanys
sabs que ho tens ya conquistat.
Am. Despres vull doscents mil duros,
ab or perque no m'enganyin,
caballs y que 'ns acompanyin
fins fora dels vostres muros.
Em. Tindrás lo que has demanat.
Am. Donchs jureu y dono 'l dit.
Em. Si no deixo aixó cumplit
axi 'm caigui en rodo 'l cap.
Am. Ya que habeu jurat axi....

(Se treu un tros de butifarra de la butxaca y la dona al Emperador.)

Aquí está, vinga la moma. (Parant la má.)
Em. ¡Ah! que't benehexi Mahoma. (Agafa la butifarra y en un transport d'alegría la besa, hasta que la guarda en la ma ben estreta y crida.) Muley!


ESCENA VII.
Dits. Muley.


Mu.  Que voleu de mi?
Em. Donarás la llibertat
als presoners espanyols.
Mu. ¡Gran Senyor no fem bunyols!
que dirán per la ciutat?
Si lo poble un dia sap
que d'eix modo se l'enganya?
Em. 'T vestiré á estil de Espanya
y 'ls enviaré 'l teu cap;
sempre has de trobá un sis o as
en las cosas que yo 't dich:
deslliga aquet tot seguit (Muley obeeix.)
y als altres deslligarás.
Despres 'ls darás dos acas
per tornarsen á sa terra
y 'ls buydarás una jerra
de doblons á las butxacas.
Mu. Gran senyor 's fará axi.
Em. Ademés, per son decoro
fes que 'ls acompanyi un moro
fins que siguin lluny d'aqui.
y en lo turó de las cols
donals un salvo conducto,
que llibres fins al reducto
'ls porti dels espanyols.
Mu. 'S cumplirá lo ordenat.
Em. Ab ta obediencia conto.
Am. (Ap. rient.) Sembla que per dirme tonto yo li ben espavilat. (Sen vá ab Muley.)


ESCENA VIII.
L'Emperador.


(En tot aquesta escena, per evitar notas, l'actor fará lo que indica lo ver, fent notar sobre tot las transaccions de rabia y alegría á que s'entrega.)

Ya resucita ma alegria morta,

hi realisat mon somit, tinch lo dit! (Mostrantlo.)
Lo dit d'Echagüe ¡Ay!... Tanquem la porta
que vuy passar un rato divertit.
Que axerit es! (Pel dit.) En la postrer batalla
senyalabas á cada batalló
lo puesto ahont debia formar ralla
per ferme quedá á mi com un bacó.
Tú erats á n'alli, parlant ab plata.
'l porch que dirijia la bandera

dels que 'm volen xarpá y com una rata

portarme á Espanya dintre una ratera.

Alli ahont hi habia un moro, allí ta punta

ab anhelo mortal 's dirigia;
¡cuand mes yo penso ab lo que allí faria
mes lo furor de la venjansa 'm munta!
Ya 't tinch entre mas mans, la furia santa
t'hi deu portar sens dupte, de Mahoma;
't tinch entre mas mans y no t'espanta!
no t' espantas de mi insensat!... Pues toma.
Pega una caixalada y despres de una pausa diu.)
Ya es mes petit, ab aqueix tros que queda
no 's podria senyá ya 'l general,:
y per los meus budells l'altre s'enreda
fins que passi d'allá al vasi imperial.
¡Ah! si lo goig ab que mon cor esclata
pogués volar al campament cristiá!
Si Echagüe sapigués semblant brabata,
cridaba de furor hasta espantá.
¡Qui li habia de dir cuand sel mamaba
assentat á la falda de sa mara
y habent menjat carmelos, hi llepaba
lo sucre que enganxat hi habia encara!
¡Qui li habia de dir que fora un dia
lo pasto de la meba dentellada!...
Perque vejis com es y com seria
aquí va Echagüe un altre caxalada!...
Perdona, Alá, si al holocausto 't robo
aqueix dit, es mon furor tant just
y ma ira tal, senyor, que cuasi trobo
que la carn d'espanyol te molt bon gust.
Pausa.) Ara si que n'hia poch: ma furia humana
ya s' calma ab la dulsor de la venjansa,
mes com que es hora de brenar, tinch gana
y ni per aquet tros queda esperansa.
Despedeixte del mon, petit bossí
que part del dit de una má has format;
despedeixte del mon. Y com? Axis!
S'acaba la butifarra ab una caixalada y queda no mes que ab lo fil á la má.)
Ya no hia mes que 'l fil, ya estich venjat.
Ya estich venjat! Venjansa tan entera
'm deixa al paladá tal empalago
que si aixó va seguint d'eixa manera
al passar pel rebost vuy beure un trago.
Gracias Mahoma, de cristiá un dit era!
sa antigua fatxa 't pot servir de norma;
si ta omnipoteneia es tant verdadera
fes que ara preguia sa passada forma.
Y per matar la idea ab que 'm molesto
de lo terrible que es la meba historia.
en habentho pahit dexaré 'l resto
á sobre ton sepulcre, per memoria.



ESCENA IX.
L'Emperador y Muley.


Mu. Lo moro que ha acompanyat
als presoners espanyols,
per llegirla vos tant sols
eixa carta me ha donat.

(Li dona, l'Emperador la llegeix y després diu ab horror.)

Em. ¿Que llegeijo? trist de mi!
No pot ser, es un deliri;
si fos cert ¡oh! cruel martiri!
no voldrá Alá aixó de mí!!
Mu. La nova de aqueix paper
es acás molt trista nova?
Em. ¡Si es cert lo que en ell se troba
mes trista ya no pot ser!
Mu. Digueume lo que's estat,
vos veix motxo y m'entristeixo.
Em. ¡Muley, cuant me panedeixo
no haberme ab tú aconsellat!
Mu. Es cosa d'aquells tres maulas
ó un engany d'aquell gandul?
Em. Ya se que tú tens 'l cul
pelat d'anar per las aulas.
Ya se que si cuand tú 'm deyas
no 'ls salveu, t'hagués cregut,
molt milló haguera sigut
pues pel meu be sols ho feyas;
pero tú no ignorarás
que tothom te una hora tonta!
Mu. Senyor espliqueuvos prompta.
Em. Escóltam que vaix al cas:
¿'T recordas de l'audiencia
que hi tingut ab lo espanyol?
Mu. Si senyor.
Em. (No podent.) ¡Ay! pren pasiencia...
m' ofega lo desconsol!
Mu. Y ha sigut en moment tal
cuand lo pillo hos enganyaba?
Em. Llavors m' ha dit que portaba

lo dit del seu general;
ya pots pensar tú lo goig
ab que rebria sa oferta,
d' alegria es cosa certa
que per poch 'm torno boig.
Que digués li he demanat
cuant volia per lo dit,
hem tractat y tot seguit
á las mans me lo ha posat.
Ell per ma clemencia viu,
li he donat doscents mil duros
y al veurers lluny de mos muros,
tú mateix llegeix que escriu. (Li dona la carta.)

Mu. (Llegint.) Gran senyor; sou un panarra,
lo que vos habeu menjat
may de general ha estat:
es un tall de butifarra.
(Declama.) Voleu que vagi á mirar (Furor.)
si 'ls consegueix Aben-Pua?
Em. ¡'Ls pots fe un nus á la cua;
qui sap ahont deuen parar!
Mu. Vaix á veure si ab l'ullera... (Muley vá y mira.)
Em. ¡Ben pensat! (Ab esperansa.)
Mu. (Ab rabia.) ¡Vatua al mon!
Em. ¿'Ls veus?
Mu.  ¡Cá! ¡Qui sap ahont son!
Em. ¡'Ls podém aná al darrera!!
Mu. ¡Sembla que no pugui ser;
burlarse axí d'un imperi!
Em. ¡Lo que sento es 'l tiberi
que deurán fe ab los calers.
(Aconsolantse.) En fi; lo engany es estat
y lo fet remey no té,
mes vuy saber que pot sé
això ab que m'han enganyat.
Mu. Senyor entre cosas mil
es dificil qu' ho endevini.
Em. Pot ser ton talent hi atini
per lo que queda en lo fil.

(Lo Emperador li dona lo fil que ha quedat de la butifarra y Muley després de haberlo observat diu:)

Mu. Això negre may ha estat
lo dit de cap general.
Em. Muley ets mol animal!
no veus que aixó es del cremat?
Mu. ¡Que hos diré! No atino que es;
potse 'l doctor ho dirá.
Em. Ben pensat ell ho sabrá.
Mu. (Cridant.) Aben-got (Surt Abengot y Muley li diu:) 'L metje inglés. (Abengot saluda y sen vá.)


ESCENA ÚLTIMA.

Dits y Sir Mustafá.


Sir M. Vostre imperial Magestat
torna ya á sentirse 'l puagra?
Em. Per cosa que es molt mes agra
Sir Mustafá hos hi cridat;
Muley entrégall 'l fil; (Muley ho fá.)
Sir Mustafá examineulo.
Sir M. Ya está vist senyor.
Em.   Mireulo
be pel dret y pel perfil.
Sir M. Mes tonto que un pa de barra,
fora si no ho conegues.
Em. Si ho sabeu digueunos que es.
Sir M. Es un fil de butifarra.
Em. Tot això ho sabiam ya,
mes de que 's fa aquesta cosa
tant bonica y tant gustosa?
Sir M. De carn de tossino.
Em. y Muley. (Crit horrorós.) ¡Ah!

(Muley cau desmat, l'Emperador queda horrorisat y 'l doctor al veureu dona un salt d'espant; moment de calma terrible, al últim l'Emperador 's va revifant y diu ab desespero:)

Em. ¡De carn de porch! La bestia que 'l profeta
ha malehit ab sa ira celestial,
la bestia mes bacona y mes mal feta,
lo animal que's mes lleig dels animals.
Perdona Alá si n'entra una miqueta
en las tripas de ma panxa imperial
y culpa sols lo cruel de mon destino
si Mahomed ha menjat carn de tossino!

(Cau com mort, lo doctor que ho veu, hi corra y despres de palparlo diu:) Es un altre atach de puagra
y 'm temo alguna borrasca.

(Cridant per la porta) Crideu gent. (Despres d'aixó vá á palpá á Muley y al veurer que també está com mort crida encara ab mes forsa:) ¡Porteume basca que aquets dos tenen vinagra!

NOTA DEL EDITOR.


En una de las primeras accions que las victoriosas tropas d' Espanya van donar en la escalfahida terra de Marruecos, lo valent y digne general Echagüe va rebre en un dit, no sé de quina má, una ferida de poca consideració.
L' autor que com tot bon espanyol sent correr per las sebas venas la valerosa sanch dels Gusmans y dels Pelayos, 's va entusiasmar ab dita guerra.
Ple donchs del foch de que s'ompla l'ánima en semblants casos, va fe llansar tot seguit un caxó de dátils que tenia á casa seva, va se un dels que van contribuir á que's posés cap per vall 'l moro que llepa la xicra de xocolate del carré nou de Sant Francesch, y va escriurer la present comedia ó gatada dramática, aprofitant l'incident de la ferida del brau general per posar en ridícul á nostres enemichs los sectaris de Mahoma.
Yo be sé que los escrits no son com la fruita que fora de la temporada agrada mes, segons vaix probar ya l'any passat menjantme un meló per Nadal, sino que han de surtir durant l'época y á son temps com las figas per l'agost. Pero com lo meu objecte es publicar tot lo que ha escrit D. Serafi, no hi volgut deixar que's quedés ningú sense llejir una de las obras menos dulentas de dit autor, segons paré de personas intelligents en la materia.
Despres d'aquesta, 's repartirá la segona part titulada. Las píldoras d'Holloway ó la Pau de Espanya escrita ab igual motiu y en las mateixas circunstancias, advertint tant en aquesta obra com en l'altre, que de cap manera 's cregui ningú aludit ab mala intenció ó segon fí, puig las dos son escritas ab tota ignosencia y ab lo sol objecte de fe broma.
Hi fet aquesta advertencia al públich, á fí y efecte de que al veurer en l'any 1864 un aproposit per l'any 1860, no diguessin los suscriptors que res te que veure 'l cap ab las cuatre temporas y no s'enfadessin ab aquet son segur servidor que molts cops besa mans que voldria veure cremadas

  1. ↑ Alusió á la presa del serrall y á las bombas que la divisió de Echagüe prengué al encaminarse á dita fortificació.
Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=La_butifarra_de_la_llibertat&oldid=166174»