A Pepa

Pepa, quan ja la nit s'atansa,
quan ja a ta mare has dit adéu,
quan sota el gresol va inclinant-se
ton cos mig nu per pregar Déu;

llavors que l'ànima cansada
cerca la calma de la nit;
quan ja la còfia t'has llevada
i has esguardat bé sota el llit;

quan tos parents ja la parpella
van aclucant dins l'aire bru,
digues, amor, gentil donzella:
en quines coses penses tu?

¿Penses tal volta en l'heroïna
d'una novel·la intranscendent;
en tot el que el cor s'imagina
i la realitat desment?

¿Penses tal volta en la muntanya
que sols engendra ratolins;
en un galant vingut d'Espanya,
en un marit, en uns llamins?

¿Penses potser en les esperances
d'aquell minyó que tens corprès?
Penses en jocs, vestits i danses?
En mi, tal volta? Potser en res?