L'hospitalitat

De Viquitexts


L'hospitalitat

Fabre d'Églatine (1750-1794)

Ja plou, ja plou, pastora;
apressa els moltons blancs;
anem vers ma demora
saltant entre barrancs.
¿No sents sobre el fullatge
l’aigua que cau, brunzent?
Escolta el fort oratge;
guaita el llampec fulgent.

¿No sents la gran tronada
que udola i va venint?
Pren un abric, amada,
i vine: vés seguint.
Ja veig nostra cabana...
¿No veus ara venir
la mare i la germana
que van l’estable a obrir?

Molt bona nit, la mare;
germana, bona nit.
Porto una nova cara
prop vostre, aquesta nit.
Vés a eixugar-te, aimia,
vora d'aquells tions;
fes-li tu companyia
i entreu, petits moltons.

Cuideu-lo bé, la mare,
el seu ramat, tan bell;
feu un bon jaç, encara,
a aquest petit anyell.
Molt bé: tornem prop d’ella.
Pastora; doncs, com va?
Mare, mireu que és bella
així, sense abrigar.

Sopem: alça't, pastora,
i seu a vora meu.
El llum, que el flam arbora,
cremarà davant teu.
Tasta d'aquest formatge;
mes, tu no vols menjar!
¿La tempestat salvatge
t'ha fet afadigar?

Cal que ton cos reposi:
reposa en aquest llit;
prô, abans, deixa que et posi
al front un bes florit.
¿Per què enrogeix ta cara...?
La mare i jo, demà,
irem on és ton pare
per demanar ta mà.