Pastorel·la (Philippe Desportes)
Pastorel·la
Per la meva curta absència
el cor vostre heu canviat,
i per tal inconseqüència
de vós el meu heu apartat;
mai beutat tan traïdora
poder sobre meu tindrà:
veurem, ingrata pastora,
qui primer es penedirà.
Mentre plorant jo em consum
maleint vostre menyspreu,
vós, que ameu sols per costum,
a un altre amant us doneu.
Jamai, jamai cap penella
tan prest el vent 110 girà:
veurem, voluble donzella,
qui primer es penedirà.
¿On són aquells juraments
i aquells plors pel meu partir?
¿És cert que aquells greus laments
sortissin d’un cor així?
Oh, que ho sou, d'enganyadora!
Malaurat el qui us creurà:
veurem, ingrata pastora,
qui primer es penedirà.
L'amant que ara us acompanya
tant com jo no us pot voler.
La que jo he escollit us guanya
en beutat, amor i fe.
Guardeu bé l’amistat nova;
la meva no es pot torçar:
després veurem, a la prova,
qui primer es penedirà.
Pastorel·la
I
Filis, avara, diu que un dia,
cansada ja de dir que no,
al seu amador li exigia
trenta moltons per un petó.
II
Ben altrament l’endemà fóra;
diu que ell encara ho féu millor:
va fer aquest tracte a la pastora:
trenta petons per un moltó.
III
A l’endemà ja transigia,
tement desplaure al seu pastor,
i, resignada, li donava
tots els moltons per un petó.
IV
El jorn següent, Filis, gelosa,
hauria dat moltons i ca
per un petó que, molt més hàbil,
de franc, a una altra ell va donar.