Pàgina:Aplech de versos (1907).djvu/27

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

serà que ta rojor fresca y gemada
mes galtes més d'un cop ha sonrosat?


Ah, sí; tu m'has donat alguna cosa
que's regira y fermenta dins de mi;
fòra d'un bell recort tot m'hi fa nosa;
visch anyorat, mes ay! no puch gorir.


No'm pot gorir no més que la traydora
qu'ab un esguart mon ésser trasbalçà;
sols pot trobar una herba goridora
la qu'ab tals artificis m'encisà.


Vinga'l remey; no ho vulgues que s'immoli
en l'ara de l'amor mon pobre cor;
fóra'l trist llantió qu'acaba l'oli,
que flameja un instant, vacila y mor.