Qan vei lo temps camjar e refrezir

De Viquitexts
(S'ha redirigit des de: Quant vei lo temps camjar é refredir)
Qan vei lo temps camjar e refrezir
Guillem de Berguedà
 Baixa

I
Qan vei lo temps camjar e refrezir,
e non auch chans d'auzels, voutas ni lais
que fassant bosc ni conbas retintir,
ni fuoilla vertz no.i par ni flors no.i nais,
per q'alz mendics trobadors e savais
camja lor votz per l'invern qe.ls tayna,
mas eu sui cel que no.m volv ni.m biais,
tant ai de joi per freich ni per calina.

II
Amors mi saup plan a os ops chausir
qe.m trames joi al cor, per q'ieu suis gais,
e saup c'amar sabria e gauzir
e gen parlar don midonz valgues mais,
e comenssar ardidamen asais,
so q'ad amor es veraia mezina;
e parec ben qan la bella.m de.l bais,
don non envei duchessa ni reina.

III
Ab entresseins qe.m fetz, qu'eu non aus dir,
mi fetz plus gauch que qi.m dones Roais;
mas non per tant q'ieu no.il aus descobrir,
que mandat m'a que no'm hiesca del cais
mas en chantan, et d'aisso no m'eslais;
que cen chantars n'ai faitz en tremolina,
e tals mil motz q'enqer un non retrais,
ni no.m sove co.is mou ni cum s'afina.

IV
E vos, dompna, c'avetz faich obezir
vostre ric pretz als pros et als savais,
pensatz de mi, e no.m laissetz morir,
e sostenetz una branca dl fais;
c'amars ses pros non es fruitz que engrais,
c'al plus cortes fai magrezir l'esquina.
E pois vos plac q'az amar vos m'atrais,
be.m degratz dar de vos luoc et aizina.

V
E per so prec celliei qe.m fai languir
qe.m fassa tant que ma dolor m'abais,
dond pert maint jorn lo manjar e.l dormir,
alqes per joi et alqes per esmais,
e non per tant c'anc no.m menti ni.m trais:
tant tem l'amor qe.m ren en disciplina!
E s'il tant fai que d'amar mi se lais,
l'arma.is n'ira vergoignosa et enclina.

VI
Chansoneta, si.us saupesses formir
d'intrar en cort o offrir en palais
et a parlar ab midonz, cui desir,
pregera vos, que coit m'es et ais,
a la bella, cui soi fis e verais,
m'anassetz dir, puois tanta gens l'aclina,
qe.il mieiller es del mon e que val mais:
meraveil me cum mon cor no devina.

I
Quan veig el temps canviar i refrescar,
i no sento cants d'ocells, cadències ni modulacions
que facin el bosc i les comes retentir,
ni fulla verda no apareix ni flor no neix,
per la qual cosa als trobadors roïns i miserables
canvia la seva veu per l'hivern que els amoïna,
però jo sóc aquell que no em tombo ni m'esbiaixo,
tinc tan de goig pel fred com per el calor.

II
Amor em sabé triar bé a son profit
quan em trameté goig al cor, per això estic content,
i sabé que sabria amar i gaudir
i gentilment parlar perquè ma dama valgués més,
i començar ardidament assaigs,
que és per amor la vera medicina;
i sembla clar quan la bella em dóna el bes,
per això no desitjo duquessa ni reina.

III
Amb els senyals que em féu, que jo no goso dir,
em feú més goig que si em donés Edessa;
però no tant que jo li gosi descobrir,
que m'ha manat que no em surti de la boca
sinó cantant, i que en això no m'excedeixi;
que cent cantars he fet tot tremolant,
i mil mots dels quals no n'he divulgat ni un,
i no em recordo com comencen i com acaben.

IV
I vós, senyora, que heu fet obeir
vostre ric mèrit als nobles i als vils,
penseu en mi, i no em deixeu morir,
i sosteniu una branca del feix;
perquè amar sense profit no és fruit que engreixi,
que al més cortès li fa amagrir l'esquena.
I ja que us plagué atreure'm a amar-vos,
bé em deuríeu donar prop de vós lloc i avinentesa.

V
I per això prego a aquella que em fa llanguir
que em faci tant que mon dolor s'abaixi,
pel qual perdo molts dies el menjar i el dormir,
de vegades per goig i altres per decandiment,
e no perquè alguna vegada no em mentís ni em traís:
tant temo l'amor que em té turmentat!
I si arriba el punt que d'amar em deixi,
l'ànima d'ella se n'apartarà vergonyosa i afligida.

VI
Cançoneta, si us sabéssiu espavilar
per entrar en la cort o oferir-vos en palau
i per parlar amb la meva senyora, a qui desitjo,
us pregaria, que per mi és pressa i angoixa,
que a la bella, de qui sóc fidel i veraç,
anéssiu a dir, ja que tanta gent la revereix,
que és la millor del món i la que val més:
em meravella com mon afecte no endevina.

El contingut d'aquesta pàgina prové de la web «Els trobadors» de Miquel Alonso, qui autoritza el seu ús lliure.