I
Reis, s'anc nuill temps foz francs ni larcs donaire
ni encobitz per las autrui moillers,
penedenssatz vos en cum hom pechaire,
queras lor etz enemics e gerriers;
e parec ben organ al primier cors
que vos vim far a las primieiras flors,
per que dompna, soimais vos a bon cor,
de vostra'ver vol creiser son tresor.
II
Reis, si fos vius lo pros coms, vostre paire,
non feira pas, per mil marcs de deniers,
la Marquesa far fondejar ni traire
aissi cum faitz vos e vostres archiers.
Na Sibiuda trai per un dels auctors,
cui vos ametz et ill vos fetz amors,
que, si non met En Raimons de Timor,
plus durs lera que frusca q'eis] del tor.
III
E puosc vos dir planamem mon vejaire,
reis deschausitz, ben a dos ans entiers,
e pot vos hom ben mostrar e retraire
la comtessa q'es dompna de Beders,
a cui tolguetz, qan vos det sas amors.
doas ciutatz e cent chastels ab tors:
de tot en tot era de perdre dor
tro.l de Saissac i mes autre demor.
IV
Reis castellans, qetz en luoc d'emperaire:
aissi cum etz rics de totz bos mestiers,
mandatz viatz per tot vostre repaire
vostras grans ostz a flocs et a milliers;
e faitz nos sai un avinen socors,
per que totz temps naiatz pretz e lauzors;
q'a Lerida vej'om dinz e defor
los fums de lost, e nos de Montesor.
V
Coms de Tolsan, parton se las amors
s'a Marquesa non faitz calque socors,
que val trop mais non fetz Elionor:
eras parra si l'amatz de bon cor.
|
I
Rei, si fóreu en altre temps franc i liberal donador.
tot desitjant dels altres les mullers,
penediu-vos com un home pecador,
perquè ara sou llur enemic i guerrejador;
i és féu ben palès enguany a la primera incursió
que vau emprendre a les primeres flors:
si alguna dama us ha donat el cor,
és que vol que augmenteu el seu tresor.
II
Rei, si fos viu el noble comte, vostre pare,
no faria pas, per mil marcs de diners,
que la Marquesa fos fonejada i disparada
tal com féu vós i fan vostres arquers.
Com Na Sibília tinc avaladors,
a qui estimàreu i us omplí d'amors,
cosa que, si no menteix En Ramon de Timor,
més dur li fou que trompada que surt del toro.
III
I us puc dir planament la meva opinió,
rei envilit, ja fa dos anys sencers,
i pot hom bé mostrar i retreure
la comtessa, que és senyora de Besiers,
a qui robàreu, quan us donà el seu amor,
dues ciutats i cent castells amb torres:
estava del tot a punt de perdre l'or
fins que el de Saissac hi posa més demora.
IV
Rei castellà, que sou en lloc de l'emperador:
així com sou tan ric en bons mesters,
envieu aviat per tot vostre domini
les vostres grans hosts a munions i a milers,
i doneu-nos un apropiat socors,
per tal que sempre tingueu mèrits i lloances;
que des de Lleida hom vegi dintre i fora
els fums de l'host que es veu de Montessor.
V
Comte de Tolosa, s'allunyen els amors,
si a la Marquesa no presteu socors,
ja que ella val molt més que no valgué Elionor:
ara es veurà si l'estimeu de cor.
|
