Romans fet per Johan Fogassot

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Romans fet per Johan Fogassot

de
Joan Fogassot


[1] [2]

«Ab gemechs grans) plors é suspirs mortals
«Sentí las gents) dolres per les carrers,[3]
«Plassas cantons) en diversas maneres
«Los ulls postrats) están com bestials;
«Donas d' estat) viu estar desfressades
«Lagremeiant) é batentse los pits,
«Los infants pochs) cridan á cruels crits

«Vehent estar) lurs mares alterades.
«O trist de mi) ¿quin fet pot ser aquest?
«De cuant ensá está axi Barcelona?
«L' arma ab lo cor) de cascú se rahona,
«Acte semblant) no crech may sia vist;
«Car de lurs ulls) diluvi gran despara
«D' aygua, tan fort) que per térra 'ls decau.
«¡Ay! qu' es assó) germans dir me vullau.
«Tots estáu muts) é guardéumen la cara;
«Creix ma dolor) per tal captiviment,
«E de plorar) los fíu prest companyía.
«Molts esforçats) perden la homenía
«E cascú diu) gemegant é planyent:
«O vos omines qui transitis per viam attendite
«Et videte si est dolor sicut dolor meus.»

 Ab gemechs grans | plors é sospirs mortals
 Sentí las gents | dolre-s per les carreres,
 Plasses, cantons | en diverses maneres,
 Los uylls postrats | están com bestials.
 Dones d' estat | viu estar desfressades
 Lagremeiant | e batent-se los pits,
 Los infants pochs | criden á cruels crits
 Vehent estar | llurs mares alterades.
 ¡O trist de mí | quin fet pot ser aquest!
 ¿De quant ensá | stá 'xi Barcelona?
 L' arm' ab lo cors | de cascú se rahona:
 Acte semblant | no crech may sia lest.
 Car de llurs uylls | diluvi gran depara
 D' aigua tan fort | que per terra 'ls decau.
 Ay! ¿que 's axó, | germans, dir me vullau?
 Tots estan muts | e guardant-me en la cara.
 Creix mon dolor | per tal capteviment,
 E de plorar | los fiu prest companyia,
 Molts esforçats | perden la homenia,
 E cascú diu | gemegant e planyent:
 O vos omnes qui transitis per hanc viam etc.



Fonts[modifica]

  1. Pers y Ramon, Magin: Historia de la lengua y de la literatura catalana. Barcelona, 1857. pp.133-134. Hi diu que prové de la pàg. 288 del catàleg dels manuscrits espanyols de la Biblioteca Nacional de París.
  2. Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals, Catedrático que fué de literatura en la Universidad de Barcelona, Coleccionadas por el Dr. D. Marcelino Menéndez y Pelayo, de la Real Academia Española, Tomo Tercero, Estudios sobre Historia, Lengua y Literatura de Cataluña. 1890.
  3. Querrá decir carreres en vez de «carrers,» puesto que no rima con maneres.