Sant Serapi
INGLéS,
PER SER NAT EN LONDRES;
CATALà,
PER AVER PRES LO HABIT EN BARCELONA;
AFRICà,
PER SER MARTYRIZAT EN ALGER.
LO
INVENCIBLE MARTYR,
Y
ANIMòS CAVALLER
SANT SERAPI,
DEL REAL, Y MILITAR ORDE
de N.Senyora de la Mercé, Redempció
de Catius Christians.
Breu memoria de sa Vida, y Martyri, resumida
del Compendi novament imprès, y traduîda
del idioma Castellà, al Català per un
afecte, y devot seu.
AB LLICENCIA
Barcelona: En casa IOAN IOLIS Estamper, al carrer
dels Cotoners, any 1731.
LO INGLÉS,
CATALà, Y AFRICà
SANT SERAPI
DEL REAL, Y MILITAR ORDE
de nostra Senyora de la Mercé,
Redempciò de Catius.
FOU feliz Orient de SERAPI la Cort dels Reys de Inglaterra Londres. Anomenàvas son Pare Rotlando Escoto, Nobilissima Familia de Escocia, emparentada ab Guillem Rey de aquell Regne. En los primers verdors de sa Juventut, jà demostrá los quilats de son Catolich zel, puig oìnt, que estavan profanats, y oprimits los Sants Llochs de Palestina, diguè un dia à son Pare estas paraulas: Pare, y Senyor, no seria millor, que anassem à morir pera redemir los Sagrats Llochs de la Terra Santa? Era Rotlando Capità General del Exercit dels Inglesos, y ab aquestos, y son Rey Ricart, passà SERAPI à la conquista de Palestina. Avent assistit al siti de Tolemayda, y aventse trobat en la gran Batalla de Asúr, triumfant de Saladino, se embarcà ab son Pare en lo Vaixell ahont anava lo Rey. Una furiosa borrasca los và llansar à terra, y passant disfraçats per los confins de Alemanya, foren presos per las Tropas del Duch de Austria, Capità General que era del Emperador Enrich. Se componguè lo rescat del Rey Ricart, y demés, ab una gran suma de monedas, quedant pres, y en rehenas SERAPI en poder del Duch. Leopoldo son fill se aficionà tant à las amables parts de SERAPI, que feu nos tractàs com à presonér. Morì lo Duch, y luego li vá donar llibertat Leopoldo, y lo tinguè com amich. Los dos passaren à Espanya, pera ajudar al Rey Don Alonso Octau de Castilla, en la guerra contra Moros. Arribaren conseguida ja la memorable Victoria de las Naves de Tolosa, de la qual celébra Festa Espanya ab titol del Triumfo de la Creu. Sen tornà lo Duch de Austria, quedantse SERAPI en Castilla en servey de son Rey, del qual fou tant estimàt, que lo anomená Conceller seu, y lo seguì en las guerras tinguè ab los Moros.
Sabè SERAPI, que Andreu Rey de Ungria, y los Duchs de Austria, y Babiera, ab altres Princeps volian passar à Palestina, maltractada, y oprimida per Conradino fill del Gran Soldan de Egypte, y Babilonia. Emprengué son viatge, y ajuntats los Princeps Christians en Venecia, passá ab èlls SERAPI á la Terra Santa. Posarense los Exercits en batalla, y envestint lo dels Catolichs, al de Conradino, se veu aquest obligat à una afrontosa, y precipitada fuga. Assistì SERAPI als sitis de la montanya del Tabor, y de la gran Plaça de Damiata: y retirantse á Alemanya lo Duch de Austria, lo seguì.
Aqui tinguè noticia, que lo Sant Rey Don Fernando de Castilla, y lo Rey Don Jaume Primer de Aragò, continuavan la guerra contra Moros. Vingué á servirlos, y en aquesta ocasiò la tinguè SERAPI de tractar ab Sant Pere de Nolasco. Enteràt de sa nova Religiò, y del quart vot de quedarse en rehenas pera redemir Esclaus perillosos de renegar: y per altra part, considerant sa rara eixida de Inglaterra, y de Alemanya, atravessant los Mars, patint tormentas, sufrint presons, y aguantant desgracias; peregrinant tantas Provincias, y Regnes de Syria, Palestina, Egypte, Alemanya, Italia, França, y Espanya; desenganyat de la mundana varietat; y sobre tot, illustrat del Cel, resolguè abraçar lo Estat de la Mercenaria Religiò. Vestili lo Habit en Barcelona Sant Pere Nolasco, y lo deixà baix la direcciò del Sant Fr. Bernat de Corbera.
Arribada la empresa de la conquista de Mallorca, se embarcà SERAPI en la Nau del Cavaller Ramon de Plegamans, servint al Rey Don Jaume, per qui ja conquistada aquella Isla, sen torná SERAPI á Barcelona. De aqui vá anar dos vegadas ab Sant Ramon Nonat à fer dos Redempcions, y al tornar, sobrevenint una desfeta tempestat, perillant tots, sossegaren miraculosament lo Mar dits Redemptors.
Desitjava SERAPI propagar en Inglaterra, y Escocia lo Institut Mercenari, y per dit efecte se embarcà, y arribàt à las costas de Normandia, fonch pres lo Vaixell ahont anava, y reprenent als Piratas, lo mal tractament feyan als Mariners presos; manà lo Capitá quel lligassen al arbre del Vaixell, ahont despullàt lo açotaren cruelment; de tal manera, que tenintlo per mort, lo llançaren á la platja de las costas de Inglaterra, y trobàt despres per uns piadosos Pescadors, lo cubriren ab una capa. Arribà SERAPI á Londres sa Patria, ahont fou curàt de las llagas, y provehit de Habits, y demés necessitava. Aqui trobà la novedat, que lo Rey de Inglaterra Enrich Tercer intentava usurpar las Rendas Eclesiasticas, y Vasos sagrats. Reprehengué SERAPI tant sacrilega intenciò, y perçò lo posaren en obscura presó, y desprès de molts treballs, è injurias, lo desterraren de aquell Regne. De aqui se embarcà pera Escocia, y passant á Irlanda sobrevenint una desfeta borrasca: per un petit descuit de un Minyo que servia de grumet, lo matà son Pare. Mogut de pietat SERAPI, manà al difunt se restituhis á nova vida, y aixi fou.
Arribats á Irlanda publicaren los del Vaixell lo miracle. Morìseli à un Cavaller rich, y poderòs un fill unich que tenia, y luego buscà à SERAPI, y ab llagrimas li demaná la vida de son fill. Feu oraciò lo Sant, y en breu vá resucitar. Digué publicament lo Jove, que una Senyora vestida de blanch, ab una Corona de or en lo cap, é insignias en los pits, al modo que ho portava SERAPI, li avia manàt que tornás al mon.
De aqui resultà lo gran apreci feu de SERAPI lo Rey de Escocia Alexandro: de tal manera, que estant dividit son Regne ab bandos, y tumultos, se valguè de SERAPI, enviantlo á Sumelendro Capità principal de sos contraris, pera que se reconciliás ab son Senyor. Anà SERAPI, mes fou tant mal rebut de dit Chefe, que lo feu lligar à un pal, y allì açotarlo cruelment, y despedintlo li digué: Diràs à ton Rey, que la resposta la trobarà en tas espatllas. Sentì molt Alexandro, la tiranìa, y desacato. Juntá luego un numeròs Exercit, y se prenguè la satisfacciò, triumfant de Sumelendro, y sos sequasses. Y es digne de reparo, lo prodigi obrà allì lo Cel: y fou, que la terra ahont derramà SERAPI sa sanch, essent seca, y esteril, quedá desprès fresca, y fructifera.
Avent oigut lo Sant alguns Conversos en Irlanda, y Escocia, tinguè orde de son Patriarca Nolasco, pera que tornás à Catalunya. Arribà á Barcelona any 1240, y elegirenlo per primer Redemptor, y ab Fr. Pere de Castellò anà á Murcia, ahont rescatà noranta y vuit Catius. Arribàt ab èlls à Barcelona se celebrà lo triumfo, y se duplicà lo contento en SERAPI, per trobar allì à son gran amich Sant Ramon Nonat, illustrat ab Capèllo de Cardenal.
Passà desprès SERAPI ab Fr. Berenguer de Banyeres á Alger, ahont se feu rescat de vuitanta y set Catius, y faltant lo diner pera redemir alguns, que estavan en perill de negar la Santa Fé, se quedà per élls SERAPI en rehenas; y per aver impugnat la Secta Mahometana, fou pres ab grans crits, oprobis, bofetadas, y pedradas. Posarenlo en una horrorosa presò; lligarenli los peus, donarenli cruels açots; bastonadas en el ventre, y per tot son cos; sustentantlo ab pa de perro. Maná després lo Rey Moro, que fos portat à la Plaça publica, y allì lligát en una Aspa, ò Creu, com la de Sant Andreu, y garrotat fortament, comensaren à martyrisar son cos ab agudas pintas de ferro; posarenli canyetas entre carn, y unglas; li tallaren las junturas de tot son cos; y ab un torn li llevaren las tripas, que miraculosament eixiren enteras. Morì per ultim escapsantli lo cap à 14. de Noembre de 1240. y antes de espirar, entre altres cosas que demanà á Deu, diguè; Senyor, jo vos suplico, que per aquestos torments, y dolors, que per vos patesch, tingau pietat de aquells que se trobaràn ab dolors. Per lo que, Sant SERAPI es particular Patrò, y Advocat, en los dolors dels parts, poagre, junturas, y de altres parts del cos: y en Perpinyà la gent vulgar lo anomenan Sant XEREMPIÒ, y lo tenen per Advocàt en aquesta malaltia.
Son estars, y son innumerables los miracles, y prodigis, que Deu Omnipotent ha obrat, per los merits, é intercessiò de Sant SERAPI; del que fan evident testimoni, tanta multitut de presentallas de or, plata, mortallas, taulons, y altres senyals de gratitut, que han presentat los devots à sos Altars; com es de veurer en los Processos de la sua Canonisaciò.
Son moltas las Capellas, y Altars que de aquest Gloriòs Maryr se troban en Espanya, y altres Regnes; essent no pochs los de Catalunya, entre los quals ne trobàm en los Convents de la Mercé de Barcelona, y Gerona, en las Insignes Parroquias de Santa Maria del Mar, y de nostra Senyora del Pi; en la de Sant Mamèt de Currò de Munt, Bisbat de Barcelona; en la de Sant Genis, Territori de Martorell; en lo Claustro del Real Convent de nostra Senyora de Pedralbes; en la Parroqual de la Vila de Valls, y en lo Santuari de nostra Senyora de Paret-Delgada, Arquebisbat de Tarragona.
Se formaren los Processos del Immemorial Culto del Sant, à expensas del R. P. M. Fr. Pantaleon Garcia, Mestre General de la Mercé, y à direcciò de son Procurador principal, y Director de aquells, lo nom del qual, à duplicadas persuasions, sa modestia, y humilitat fan omitir.
Després de actuats los Processos, lo un en Gerona devant son Bisbe Don Miquel de Taverner, y de Rubì, desprès Arquebisbe de Tarragona; y altre en Barcelona, en presencia de son Bisbe Don Diego de Astorga y Cespedes, vuy Arquebisbe de Toledo, y Cardenal de la Santa Iglesia; ab delegació especial á son Vicari General Don Pere de Copons y de Copons, Bisbe després de Gerona, y vuy Arquebisbe de Tarragona; y finalisat lo Proces promulgà Sentencia dit Senyor Bisbe Astorga en lo any 1718, ab la qual declarà lo Immemorial Culto de Sant SERAPI, que fou aprovada per la Santedat de Benet XIII. en 14. de Abril de 1728. Y pera la Canonizaciò, y son feliz Despatx influì la Magestat Catolica del Senyor Rey Don Felip V. ab Real carta, dada en Madrit à 10. de Dezembre de 1724. expressant entre altres motius, lo seguent: El aver el Santo militado en los Exercitos de los Reyes mis Antecessores.
De aquesta manera es entrat de temps immemorial en la serie dels Sants, lo Inclit Martyr SERAPI, y per felicitat tant colmada, es gloria de Inglaterra, lustre de Barcelona, honor de Africa, y per tot lo univers, venerat per Sant.
| Die 5. Septemb. Imprimat. De Amigant, & de Olzina Vic. Gen. & Off. |
Die 6. Septembris Imprimatur. De Peralta Regnes. |
SERAPI, alegre parteix,
Y NONAT, sen despedeix,
Com qui coneix sa passiò:
Per si acàs ve la ocasiò
Del major empenyo seu,
De Morir per un sol Deu:
NOLASCO, son zel li dona,
ARMENGOL, Palma, y Corona,
Y EULARIA sa propria Creu.