Tractat de pau i comerç entre Pere III d'Aragó i Miralmomeni Bohap Rey de Tunis (05-06-1285)

R. Arch. Regest. Peri III. ab ann. 1278 ad 1285. littera B. fol. 21.

S

APIEN TOTS HOMENS, qui aquesta Carta veuran: Com pau è tregues son tractades è atorguades entre Nos en Pere, per la gracia de Deu, Rey d'Aragó è Sicilia duna part, è el noble el honrat Miralmomeni Bohap Rey de Tunis de la altra, per mar, ço es, à saber, è per terra, segons que davayl es contengut.

  I. Primerament: que tot Sarray de la terra del dit Miralmomeni Rey de Tunis, de qualque loc que sia de la sua terra que huy ha è d' aquella que d' aqui avant guanyará, quant à Nos será cert per ses letres ò per son missatge d' aquella que aurá guanyada, que vendrá à les terres nostres dels regimes damunt dits d'Aragó è de Sicilia, è à totes les altres terres que havem huy ò d' aqui avant ab la aiuda de Deu guanyarém, en qualque loc sia salu & segur, en cors è en haver; aixi que nuyl hom nol gos fer dan ni sobres mentre aquesta pau è treuga durará.

  II. Et si alcú ò alcuns vulien exir d' alcun loc de nostra terra per fer dan à alcun de la terra ò de la Senyoria del dit Miralmomeni, ò alcuns de sos ports ò de ses riberes, Sarrayns ó altres homens, aqui vinens ò annans ò estans, en cors ò en aver, en gran nau ò en poca, ò galea ò leny ò barcha; que Nos que vedém è façám vedar que nos puscha fer per nenguna manera.

  III. Et si per aventura alcuns homens dels lochs de la terra nostra feyan dan à alcuns d'aquels damunt dits de la nostra ò de la Senyoria del dit Miralmomeni en cors ò en aver; que Nos siam tenguts de retre è de restituir tot aquell dan als perdens, els juránt qual seria la pérdua aquella, ò mostránt ho.

  IV. E que tots aquels de la terra del dit Miralmomeni vinents en la nostra terra ò en alcuna Illa de les nostres ò en alcun loc de la nostra Senyoria, sien salus & segurs en cors è en aver, segons que dit es, ço es à saber, de les gens de la terra, com dels Richs homens qui aqui seran ò d'altres.

  V. Item: que nuyl hom de nostra terra no aiud à alcunes altres persones à fer mal à la terra del dit Miralmomeni, ni à nengunes coses que sues sien.

  VI. Item: si alcuns lenys de la Senyoria del dit Miralmomeni se perdien en alcuns lochs de nostra terra, ò alcun Sarray de la sua Senyoria, que fos en alcuna nau de Crestians, venía en alcuna de les Illes nostres; qu'els homens d' aquel logar guarden è defenen aquel ò aquells Sarrayns è lurs coses, els facen retre totes aquelles coses que lurs fossen, que exisen de la mar.

  VII. Item: que tota nau que sie en qualque port dels ports del dit Miralmomnin dels homens de la terra sua ò d'altres; que haya aquel dret quels seus homens aurán.

  VIII. Item: que nengú mercader de nostra terra no vaia en nenguna nau armada, sino ho faya pus l'armament ne fos tolt.

  IX. Item: que nengú mercader de nostra terra, ne altre hom, no compre nengunes coses de negun altre hom les quals fossen estades toltes à alcuns Sarrayns de terra del dit Miralmomeni ni nengun de lurs catius; & si per aventura alcunes mercaderies ò coses que fossen toltes à alcuns Sarrayns de la terra del dit Miralmomeni, aprés lo Kalendar d'aquesta pau eren trovades en alcuns locs de nostra terra; que aquells qui ho aurien, fossen destrets à retre aquelles coses.

  X. Item: si per aventura l'estol del dit Miralmomeni encalçaba alcun leny armat de Crestians que non fos de nostra Sennoria, ne de nostra terra, è aquel leny armat se metia en alcuna Vila de nostra terra, ò en alcuna Illa de les nostres; quels homens d'aquel loc no aiuden à aquels Crestians del leny armat, ne facen negun embarch à aquel estol.

  XI. Item: si alcun leny de Crestians ò d'altres homens vulien malfer à la terra del dit Miralmomeni ò alcun de sos homens, è les galees del dit Miralmomeni encalçaven aquells, à avien à venir en alcun loc de nostra terra; qu'els homens d' aquel loc nol' los defenen, si en mar los podien pendre: mas si aquels Crestians podien venir à terra, que aquels daquel loc nostre no fossen tengets de liurar aquels Sarrayns, mens que venguen en poder nostre.

  XII. Item: si per aventura vent portava alcuna de les galées del dit Miralmomeni en alcuna de les nostres vilas ò de les Illes, ò en alcuna de les riberes, ò vinén aqui per encalzar enemics; que poguesen aqui pendre aigua è refrescament, è que aço nols fos vedat.

  XIII. Item: que si nenguú Sarray avie clams de nengú Crestiá de nostra Senyoria; qu'el provánt la cosa, qu'el sia feit ço que fer si dega; è aitanbe semblanment que tot Crestiá de nostra Senyoria è altre hom dels locs nostres de tota nostra terra que ara avém, ne que d' aqui avant si à Deu plau aurém, qui venrán à les terres del dit Miralmomeni que ara à ne d'aqui avant aurà, sia salu è segur en cors è en aver, axi que nul hom n'ol gos fer tort ne sobres nostres: que puxen vendrer è comprar, è que no ayan dan ne embarch mentre aquesta treva durará.

  XIV. Et si per aventura alcun dels prenia en alcun dels locs de la sua terra dan en cors ò en aver, qu'el dit Miralmomeni ho emén tot complidament, si que fos esdevengut aquest dan per alcuns dels Batles ò altres Oficials seus ò per alcuns altres homens de la sua terra, juránt los perdens ço que auran perdut ò mostránt ho.

  XV. Item: que les galées n'els lenys armats del dit Miralmomeni no facen mal en la terra nostra, ne aiuden à negun qui mal y volgués fer.

  XVI. Item: que si alcun ò alcuns vulíen exir en nau gran ò en poca, ò galea, ò leny, ò barcha d'alcun loc de la Terra del dit Miralmomeni per fer dan à alcun de la nostra terra ò à alcuns de nostres riberes, Crestians, ò altres homens, aqui vinens ò anans ò estans, en cors ò en aver; quel dit Miralmomeni vet è face vedar que nos puscha fer en nenguna manera.

  XVII. Item: que tots los homens de la nostra Senyoria, qui venran en la terra del dit Miralmomeni; sien honrats è guardats, è nols sia feita ninguna costrenya nova, è que no sia vedat à els de dur lurs hores ni de sebellir lurs corses.

  XVIII. Item: que hayan forns per coure lur pa, è els dits homens nostres que no deien devallar en altres locs sino en aquels en qu'els es dada llicencia devallar, sino lo ho fayen per obs axi con per refrescar vianda ò per alcuna cosa que haguessen obs à lur nau ò à leny ò à lur barcha; mas que aqui no poguessen res vendre ne comprar, ne per aço haver noves ab los homens d'aquel loc.

  XIX. Item: que negú mercader de sa terra no vaya en nau armada, sino ho faye pus l'armamant ne fos tolt.

  XX. Item: que nengú mercader de la terra del dit Miralmomeni no compre negunes coses de nuyl hom, les quals fossen estades toltes à alcuns homens de la terra nostra ne negu de lurs catius; è si per aventura alcunes mercaderies ò coses, que fosen toltes à alcuns homens de nostra terra apres lo kalendar desta pau, eran trovades en alcun loch de la terra del dit Miralmomeni ò de la sua Senyoria; que aquels qui ho aurien, fosen destrets à retre aquelles coses.

  XXI. Item: que si alcuns lenys ò naus ò barchas de nostra Senyoria se perdien en alguns locs de la terra del dit Miralmomeni ò alcun hom de nostra terra, qui fos en alcuna nau de Sarrayns, venie en alcuna de les Illes sues; qu'els homens d'aquel loc guarden è defenen aquel ò aquels homens nostres è lurs coses, els facen retre totes aquelles coses que lurs fossen, que exisen de la mar.

  XXII. Item: que tota nau, que sie en qualque port dels ports de nostra terra dels homens de nostra terra ò daltres, haia aquel dret qu'els homens nostres auran.

  XXIII. Item: que de les mercaderies dels homens de nostra terra sia pres delme, è mig delme, de ço que portarán en or ò en argent axi com acostumat es.

  XXIV. Item: que tota mercaderia que porten en qualque loc de la terra del dit Miralmomeni; si no la podien aqui vendre ò baratar ab altra, que la puscan daquen trer è aportar en qualquer altres terres se volsran, sens que no paguen nengun dret.

  XXV. Item: que de forment ne d'ordi que y porten, no paguen delme.

  XXVI. Item: de ço que comprarán los Senyors de les naus, è dels lenys, è de les barches, de ço que auran de loguer de la nau ò del leny ò de la barcha; que no paguen per dret sino mig delme.

  XXVII. Item: que tot ço que vendran de lurs mercaderies en la Duana ab testimonis de la Duana, ò per man de Turcimany; que la Duana sia tenguda del preu.

  XXVIII. Item: qu'els homens de la terra è de la Senyoria nostra hayan à Tunis è en los altres locs de la Senyoria del Miralmomeni, en los quals volran, Fondecs de mercaderies, è Consols qui demanen tots lurs drets è lurs costumes en la Duana è en altres locs; & aytanbe que hayan Escrivans lurs especials, qui no haian res à fer ab altres persones sino ab ells.

  XXIX. Item: si per aventura lo dit Miralmomeni havia ops lurs naus ò lurs lenys á portar sos delmes ò altres coses; que sie pres lo ters per rahó de nolit.

  XXX. Item: que si per aventura l'estol nostre encalçava alcun leny armat de Sarrayns qui no fos de la terra ni de la Senyoria del dit dit Miralmomeni, è aquel leny armat se metia en alcun vila de la sua terra; qu'els homens d'aquel loc no aiuden à aquels Sarrayns del leny armat, ne facen negun embarch à aquel estol.

  XXXI. Item: si alcun leny de Sarrayns ò d'altres homens volien malfer à la terra nostra ò à alcuns de nostres homens, è les galées nostres encalçaven aquells, è avien à venir en alcun loc de la terra del dit Miralmomeni; qu'els homens d'aquel loc nols defenen si en mar los podien pendre; mas si aquels Sarrayns ò altres homens podien venir à terra, que aquels daquel loc no fosen tenguts de liurar aquels als Crestians; mas que venguen en poder del dit Miralmomeni.

  XXXII. Item: si per aventura vent portaba alguna de les galees nostres en alcuna de les viles ò de les riberes de la terra del dit Miralmomeni ò venien aqui per encalçar enemics; que poguesen aqui pendre aygua è refrescament, è aço nols fos vedat.

  XXXIII. Item: que si alcun Crestiá aurá clams de algun Sarray qui sia de la terra del dit Miralmomeni; qu'el provánt la cosa, que sia feit ço que fer si dega.

  XXXIV. Item: qu'el dit Miralmomeni sia tengut de donar casun any à Nos damunt dit Rey d'Aragó è de Sicilia, ò aqui Nos manarém, lo tribut de Sicilia, lo qual tribut es de xxxiii mille, cccxxxiii bizancios è terça.

  XXXV. Item: que tots los Cavallers ò homens d'armes Crestians qui son huy ne serán d'aqui avant en la Senyoria del Rey de Tunis; que y sien tots per Nos, è que Nos lus doném cap, aquel que Nos vulrém, è li mudém è li camiém quan Nos vulrém; è qu'el dit Miralmomeni do al cap que Nos y metrém per sa persona, è als Cavallers è als homens d'armes aytal sou com prenian al temps del noble en Guillem de Muncada, è usen en pagues è en judicis è en altres coses, en aquella forma qu'el dit temps usaven; è quels tenga la moneda à for de V. bizancios per dobla.

  XXXVI. Item: que les Esgleyes dels Crestians, è les esquelles, els Oficis dels Crestians que no sien embargats; ans puschen fer complidament lur Ofici segons que fahien el temps del dit en Guillem de Muncada, è acostumat es.

  XXXVII. Item: qu'el dit Miralmomeni dó è atorg los Fondecs de Sicilia è de Catalunya en tots los locs de la sua Senyoria on meracadeiar vulrán, ab tots los drets axis com acostumat an d' aver; è quel Senyor Rey y meta Consóls aquells que volrá.

  XXXVIII. Item: qu'els Consols puschan entrar una vegada el mes davant Miralmomeni, per saber si él li volrá res manar; è per mostrar lo dret dels homens de la Senyoria del Rey d'Aragó.

  XXXIX. Item: quel dit Miralmomeni atorg als Catalans, d'avant tots altres homens, la gabella de Tunis à preu cuvinent.

  XL. Et aquesta pau è treua que deia durar de huy en tro à quinze ans; & si per aventura sobre feyt d'aquesta pau è treua havia contrast entre Nos è lo damunt dit Miralmomeni; que y haie despay per declarar aquest contrast per tres meses pus la dita treua sia pasada. La qual pau è treva Nos en Pere per, la gracia de Deu, Rey d'Aragó è de Sicilia damunt dit, loám è atorgám per lo Regne de Sicilia per Nos è per la noble Reyna muller nostra, è per Linfant en Jacme fill nostre qui deu eser hereter apres Nos en lo dit Regne, è farém à els fermar è atorgar: è per los Regnes nostres d'Aragó, è de Valencia, de Catalunya per Nos, è per Linfant Don Alonso fill nostre mayor, è hereter apres Nos en los dits Regnes: è prometén, per Nos è per els, atendre è cumplir aquella pau è treua, segons que damunt es dit, à bona fe nostra, sens tot mal engan, tambe per mar com per terra, sobre nostra lig. Datum apud Collem de Paniçars quarto Nonas Junii anno Domini millessino ducentessimo octuagessimo quinto. = Signum + Petri Dei Gratia Aragonum & Siciliæ Regis = Testes sunt venerabilis Jacobus, Dei Gratia, Episcopus Oscensis = Arnaldus Rogerii Comes Pallariensis = Geraldus de Cervilione = Gilabertus de Crudiliis = Guillermus Raymundi de Josa = Raymundus de Craparia = Alamanus de Cervilione = Prepositus Celsonensis = Albertus de Mediona = Berengarius de Rosanes = Guillermus de Castro Aulino = Abdella Azeis = Mohomet Abolheix = Jucef Abenyeco = Abraham Abennicema Sarraceni =

  Item: lo dit Miralmomeni pag adés à Nos, de mantinent qu'el Misatge nostre será à Tunis, cent mille bizancios del tribut de tres ans pasats pus Nos tenguém Sicilia.

  Item: tot ço que la Casa de Tunis deu del temps pasat al Rey Karles.

  Item: aytan còm romanía à pagar del blat del qual Lorenço Rufo è sos tabalers trameseren de Sicilia, el temps que Karles tenia, per vendre à Tunis; car depuis quel Rey d'Aragó tent Sicilia, tramés misatge à Tunis que li fos donat aquel blat, y encara no era tot venut, ò el preu daquel.

  Item: qu'el paguen tot ço que preseren de la nau que fon embiada à Tunis de les parts de Valencia carregada de Sarrayns è d'altres mercaderies. =