Un sirventes vuoill nou far en rim'estaign

I Un sirventes vuoill nou far en rim'estaign d'un fals coronat d'Urgel, cui Dieus contraigna, que porta major matrel d'un mul d'Espaigna; tant l'a gran que sol comtar m'es affan, que femna a qui·l coman non sera sana d'un an. II C'a mi·n venc a Berguedan un'a la porta a cui a·l bisbatz mezels la filla morta, c'anc no·il det ab son bausan mas una tora com a tor, si que la tela del cor li rompet dinz e defor; c'a mi s'en clamet sa sor. III E n'Arnaut n'auzi clamar, cel de Nahuga, q'era si espes e gros que tot l'enbuga, sia dreitz o sia tortz, desus li puga sobre·l dos, si q'eras l'a preing e gros; qe'N Raimons de Boixados m'o ditz e·N Arnautz d'Alos. IV D'aest bisbe non es jocs, c'omes enpreigna, mas c'om lo meta en foc e l'arda ab leigna; ai Dieus, si ja veirai....................... Aicel jorn que l'empeisses dinz un forn e qe·il trasses tot entorn sagetaqs ab arc d'alborn! V l'arcivesque pregarai de Terragona e no.l tenrai per leial s'aisso no.m dona: q'el lo toilla del porpal e que.l depona, .l mescrezen, qe.z homes fot en dormen, q'ieu o sai ben veramen, q'enpreinatz n'a mais de cen.

I Vull fer un nou sirventès en rima estranya d'un fals coronat d'Urgell, que Deu esgarri, que porta major martell que un mul d'Espanya; tant el té gran que només contar-ho em costa, perquè la dona a qui l'encomani no serà sana en un any. II Perquè a mi em vingué un a la porta de Berguedà al qual el bisbe mesell ha mort la filla, encara que no li donà amb el seu bausà mes que una escomesa com un toro, de manera que la tela del cor li rompé per dins i per fora; de la qual cosa se'm queixà a mi la seva germana. III I a n'Arnau,el de Naüja, vaig sentir queixar-se'n, que era tan gruixut i gros que tot l'empastifà, sigui dret o sigui tort, a sobre li pujà sobre el dors, així que ara el té prenyat i gros; que en Raimon de Boixadors m'ho ha dit i n'arnau d'Alòs. IV Amb aquest bisbe no s'hi valen jocs, perquè emprenya homes, sinó que cal que hom el llenci al foc i el cremi amb llenya; ai Déu, si veuré................................ El dia que l'empenyi dins un forn i que li dispari a tot l'entorn sagetes amb arc d'alborn! V Pregaré l'arquebisbe de Tarragona i no el tindré per lleial si això no em dóna: que li llevi la porpra i que el deposi, el malcreient, que els homes fot mentre dormen, que jo ho sé ben certaqment perquè n'ha emprenyat més de cent.

El contingut d'aquesta pàgina prové de la web «Els trobadors» de Miquel Alonso, qui autoritza el seu ús lliure.