Pàgina:Canigó (1901).djvu/163

ab una provençala damisela,
per sos germans anomenada Adela,
pe'ls trobadors novells Flor de poncèm.


Mentres llegía sa epopeya Oliva,
vestit de dol un missatger arriba,
son missatge es de penes y dolors:
—¡Es mort! es mort lo comte Tallaferro!
la Provença s'endola en son enterro
y'l cel mateix sembla desferse en plors.


Volgué passar lo Rose una vesprada,
de sopte revingué la rierada,
falleix la terra á son fogós cavall
que sota l'esperó s'adreça y gira,
enllá al genet d'una sacsada tira
y ab ell á cabuçons va riu avall.


Cercant lo poltro, que ab la mort batalla,
braceja agonitzant, lluyta y badalla,
son arnès esfonzantlo cada punt.
Una hora aprés, en la fatal ribera,
d'un sálzer de verdosa cabellera
dormía á l'ombra'l meu senyor difunt!—


Pregant per la seva ánima al Altíssim
partí á Ripoll Oliva afligidíssim;
quant retorna al cenobi de Conflent,
troba malalt de grave malaltía