Pàgina:Conversacions entre Saro Perrengue i el Dotor Cudol 1-5.djvu/14

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Dot. ¡Quina mixtura de llengües!
Saro. ¿Qué vol dir que bé no está?
Dotor. Pera Godella resòbra.
Saro. ¿Cóm així? ¿Qué acás haurá

algun pòble en tot lo reyne
mes ferm, adicte y constant
á la gran Constitusió?

Dotor. Tots vòlen aparentar

ara lo que no han segut:
Yo ne conec á grapats
que shan chirat la casaca:
alguns ne tinc señalats;
pero no et penses, Perrengue,
que desiche ferlos mal:
lo que sí procure, el veure,
si els podré desengañar.

Saro. Niá de moltísim tèrcs,

y moltísim obstinats:
molts de ells son hòmens de bé,
pero atres hòmens mals,
á estos últims convindria
asentarlos pronte el guant,
y separarlos de así,
perque ya res bò farán.

Dotor. Yo soc del mateix parer:

shan danar exterminant;
mes deixa que els que gobèrnen
de fero sen cuidarán.
Díguesme, Saro, el Dumenche
vares en Valencia estar?

Saro. No señor, que tinguí pòr.
Dot. Qué tens també el feche blanc?

¿La pòr á quí la tenies?

Saro. Mire lo que va pasar

en Cádiz.

Dotor. Haz mas favor

á la tropa que aquí hay,
pues pruebas de liberales
siempre nos han dado y dan.

Saro. Yo no maparte de això;

pero no me vullc ficar
entre mucha gente nunca.
Dihuen que el gat escaldat
en aigua freda te pròu.

Dotor. Pues Saro, así ya reynar

el machor gòig y alegría,
la machor quietud y pau;
y á pesar del gran chentío
no se ohí un festem enllá.

Sar. Pues conte, que es un milacre;

en tots los concursos hiá
sempre quatre cabesòles,
que sòls van á fer parlar.

Dotor. Encara que así els haguera,

ningú dells va traure el cap:
be, que infundia respècte
al mes gran descabesat
el asunte de la festa,
y el véurela autorizar
por la gente mas granada
que tenim en la Siutat.

Saro. ¿Quí anaba en la prosesó?
Dotor. Primer ròques y chagants.
Sar. Ya se ve que es chent granada.

no comensa vosté mal.

Dot. No em vingues fent el bobeo:

be saps tú, que els homens grans
no son eixos, sino atres,
que anaben acompañant
tan solemne prosesó.
Sería asunte molt llarc,
si yo to contara tot.
Acte mes interesant,
ni que mes me electrisara
yo nolhe vist enchamay;
pero entre totes les còses,
lo que em feu de gòig plorar,
fon veure als que estaben presos
en la inquisisió, montats
en son caball cada hú,