una sajola que després li tirava amorosament. Ell prou dava excusas y més excusas; que volía anar á Rosans á comprar llatas, que no 's trobava bé, que lo sol li abrusava 'l cap.—La xardor que queya 'm feya suhar lo front; fins m' he posat un pámpol dins de la gorra; la terra 'm rodava sota ls peus; però ella tornava á ensenyarme 'l paneret boy plè, y se enfilava brancas amunt; y com més s' enfilava, més tros de cama li veya, per pòch qu' ella se descuydés á deixarme arrambar á sota. Al últim ha baixat, y, reparant qu' anava á caure pera no ensenyar res al moment d' esmunyirse sòca avall, m' he llensat á ajudaría, l' he abrassada pe'l còs, y, al sentírmela á frèch de llabi, li he fet un petó que m' ha costat una bofetada. Las sanchs se m' han encès no sé per què, m' he aferrat ab ella pera besarla més y més, hem anat de rodolons per terra, y ¡ay Deu, quína hora més terrible! ¡Ja no sé lo que he fet! ¡Jo l'estimava! ¡Jo m'hi vola casar! He perdut lo món de vista, dèch haver intentat algun afront, y no recordo sinó que m' he sentit mossegadas al coll, al muscle, als brassos, qu' encara 'm couhen; y 'm sembla qu' al mitj d' aquell somni horrorós, he sentit també sa veu amenassantme de descobrir mos intents á la mare, de posar lo meu nom á la vergonya del poble. ¡Allavors jo burxava á tòrt y á dret! Y quan ja no sentía estretas, ni mossegadas, ni cops de punys... m' he despertat, y ¡mal llamp! ¡era morta! ¡era morta!... Llavors, com un malvat, he tingut encara esma pera enveynar la faca y fugir. ¡Mátim, senyor jutge! ¡Mátim, però
