Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/122

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
ROSENCRANTZ

No creiem que?

HÀMLET

Que jo pugui seguir vostre pare i no pas el meu. Preguntat, altrament, per una esponja, ¿quina resposta pot donar, el fill d'un rei?

ROSENCRANTZ

Em preneu, mon senyor, per una esponja?

HÀMLET

Sí, senyor: xopa de mercès, de presents i de l'autoritat del rei. Però a la fi aqueixos servidors li faran un servei excellent. Se'ls guarda, com fan els simis amb les nous, en un recó de la mandíbula, mastegant-les primer per a empassar-se-les a la fi. Quan necessita el que haveu arreplegat, no té altre que fer que exprémer-vos i, com sou esponges, esdeveniu secs.

ROSENCRANTZ

No us entenc, mon senyor.

HÀMLET

Me n'alegro: en l'orella del ximple hi dormen les paraules malicioses.

ROSENCRANTZ

Deveu dir-nos, mon senyor, on és el mort, i venir-vos-en a trobar el rei amb nosaltres.

HÀMLET

El mort és amb el rei, però el rei no és amb el mort. El rei és una cosa...

ROSENCRANTZ

El rei una cosa?

HÀMLET

Una cosa de res. Guieu-me al rei. Tapa't, guineu, i, després, tot.

(Ixen.)