Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/123

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




ESCENA III


Altra cambra del castell


Entra el Rei amb son seguici


REI

He fet cercar-lo i descobrî el cadàver.
Oh, com és greu que eix home estigui lliure!
Mes no podem amb dura llei tractar-lo:
que li té amor la munió voluble
que estima no amb el seny, sinó amb la vista,
i, en casos consemblants, sospesa el càstig
del criminal i no ses malifetes.
Perquè vagi là cosa ben planera
cal que eixa pressa de trametre'l fora
sembli acord escatit amb tota pausa;
Els mals que a ser desesperats arriben,
sols amb remeis desesperats guareixen,
o no guareixen.

(Entra Rosencrantz.)

 Vós? Què hi ha? Digueu-m'ho.

ROSENCRANTZ

Que el lloc, senyor, on amagà el cadàver, no podem fer-li dir.

REI

Mes, ell, on és?

ROSENCRANTZ

Fora, senyor: guardat a vostres ordres...