Mireu, com ha mudada la color! Té llàgrimes als ulls. Prou: t'ho prego.
Bé està: ja em diràs el parlament sencer, després. Mon bon senyor: ¿voleu tenir compte que els comediants siguen ben tractats? M'enteneu? Que se'ls tracti bé, car són el compendi i la crònica breu del temps: després de vostra mort us valdria més un mal epitafi, que una mala anomenada d'ells mentre visqueu.
Els tractaré, mon senyor, segons mereixen.
Brivall de Déu! Home, millor: tracteu a cada u segons son mèrit, i qui s'escaparà del fuet? Tracteu-los segons s'escau a vostre honor i dignitat; i, com menys s'ho mereixin, major mèrit tindran vostres bondats. Endueu-vos-els.
Veniu, senyors.
Seguiu-lo, amics: demà fareu comèdia.
Un moment, bon amic: ¿ Podreu representar L'assassinat de Gonzago?
Sí, mon senyor.
El fareu demà al vespre. I ¿no podríeu, si convingués, apendre-us una tirada d'uns dotze o setze versos que voldria escriure i ficar en l'obra?
Sí, mon senyor.
