Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/92

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
POLÒNIUS

(Al Rei.) Oh, oh! Veieu això?

HÀMLET

(Als peus d'Ofèlia.) Puc posar-me a vostra falda?

OFÈLIA

No, mon senyor.

HÀMLET

Vull dir, recolzar-hi el cap.

OFÈLIA

Sí, mon senyor. (Ho fa.)

HÀMLET

Penseu que volia dir coses de rústic?

OFÈLIA

No penso res, mon senyor.

HÀMLET

És un heli pensament, el de trobar-se a frec de cames d'una noia.

OFÈLIA

Dieu...

HÀMLET

Res.

OFÈLIA

Esteu gai, mon senyor.

HÀMLET

Qui! jo?

OFÈLIA

Sí, mon senyor.

HÀMLET

O Déu! Vos entretinc. ¿Qué té de fer, un home, sinó estar gai? Mireu, si no, que alegre està, la mare, i tot just fa dues hores que el pare ha mort.