Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/98

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

12 Perqué l'Esperit Sant vos mostrará en aquella hora lo queus convinga dir.
13 Llavors un del poble li digué: Mestre, diheu á mon germá que partesca ab mi la heretat.
14 Emperó ell li respongué: Home, ¿quim ha fet á mi jutge ó repartidor entre vosaltres?
15 Yls digué: Anau alerta, guardauvos de tota avaricia; puix la vida de cada qual no está en l'abundancia de las cosas que posseheix.
16 Y los referí una parábola, dihen: Lo camp d'un home rich havía portat abundancia de fruyts.
17 Y discurría entre sí, dihent: ¿Que faré jo, perqué no tinch ahont recullir mos fruyts?
18 Y digué: Faré assó, tiraré á terra mos graners, y los faré mes grans, y allí reculliré tots mos fruyts y mos bens.
19 Y diré á ma ánima: ¡Oh ánima! molts bens tens de reserva pera molts anys; reposa, menja, beu, y dónat bona vida.
20 Emperó Deu li digué: ¡Neci! aquesta nit te van á demandar l'ánima: ¿pera qui será tot quant has arreplegat?
21 Aixó es lo que passa al que atresora pera sí, y nos rich envers Deu.
22 Y digué á sos deixebles: Per lo tant vos dich: No aneu afanats pera la vostra vida sobre que menjaréu, ni pera lo vostre cos sobre que vestiréu.
23 Mes val l'ánima quel menjar, y lo cos mes quel vestit.
24 Reparau los corbs, que no sembran, ni segan, ni tenan rebost, ni graner; y ab tot Deu los alimenta. ¿Puix quant mes valeu vosaltres que ells?
25 ¿Y qui de vosaltres per molt que discorria pot aumentar un colse á sa estatura?
26 Donchs si no teniu poder pera las cosas mes petitas, ¿á que afanarvos pera las demés?
27 Mirau los lliris com creixen; no treballan, ni filan; puix jous dich, que may Salomó ab tota sa gloria se vestí com un d'ells.
28 Donchs si á la herba, que avuy está en lo camp y demá es tirada al forn, vesteix Deu així, ¿quant mes á vosaltres gent de poca fe?
29 No aneu donchs afanats pera lo que haveu de menjar ó beurer, y no tingau l'ánimo suspés.
30 Puix totas estas son cosas pera las que la gent del mon s'afana: y sab vostre Pare que teniu necessitat d'ellas.
31 Per lo tant, buscau primerament lo regne de Deu y sa justicia, y totas aquestas altras cosas seus serán afegidas.
32 No temau donchs, petit ramat, puix es plagut á vostre Pare lo donarvos lo regne.
33 Veneu lo que possehiu, y feu almoyna. Feuvos bossas que nos tornian vellas, tresor en lo cel que may falta, del qual nis apodera lo lladre, ni l'arna lo destruheix.
34 Perqué allá ahont es vostre tresor, allí estará també lo vostre cor.
35 Teniu vostres lloms cenyits, y las candelas encesas en vostras mans.
36 Y siau semblants á aquells homes que esperan á son Senyor, que ha de tornar de las bodas; á fi de que quant vinga y truquia á la porta, li obrian tot seguit.
37 Benaventurats aquells sirvents á qui trobia vetllant lo Senyor quant vinga: en veritat vos dich, ques cenyirá son vestit, yls fará assentar á taula, y passant los anirá