Llavors ella està bé, i cap mal pot vindre-us:
dorm son cos en la tomba dels seus avis,
i sa part immortal viu amb els àngels.
Jo he vist com la baixaven a la cripta,
i he pres ràpid la posta per contar-vos-ho:
perdoneu si us he dut tan tristes noves,
complaint, senyor, l'encàrrec que em donàreu.
I és cert això? llavors, estels, no us temo! —
Saps mon estatge: porta'm papê i tinta:
lloga'm cavalls; aquesta nit parteixo.
Sossegueu-vos, senyor, us ho demano:
us veig tan pàl·lid i alterat que em temo
qualque desgràcia.
Bah! tu t'equivoques:
deixa'm, i fes les coses que t'he dites.
No t'ha donat per mi cap lletra el frare?
No cap, mon bon senyor.
Aquesta nit dormiré amb tu, Julieta.
Vejam els medis: — O maldat! que prompte
en els cervells desesperats arribes!
Em ve a l'esment un cert apotecari —
deu viure per 'quests vols, — a qui vaig veure
espelligat, amb la mirada fosca,
triant herbes: l'aspecte era molt magre;
la fam se'l rosegava fins als ossos;
i en sa tenda hi penjava una tortuga,
un gripau empallat i altres pells seques
