!May mes monarquia!

!May mes monarquia!
actualitat politica en un acte y 'n vers catalá
Rossend Arús i Arderiu
(1873)

Baixa com a

¡MAY MES MONARQUIA!

ACTUALITAT POLITICA

EN UN ACTE Y 'N VERS CATALA,

original d'en

ROSSENDO ARUS I ARDERIU,
—————

ESTRENADA
en lo teatro Español lo diumenje 27 de abril de 1873.

—————

BARCELONA
IMPRENTA DE SALVADOR MANERO,
Ronda del Norte, num. 128.
——
1873.

A N' EN JOAN LLIGÉ Y PASQUAL.

Definitivament has ingressat entre los que volen la única forma de gobern possible; á la sola comunió política ahont si trovan quants desitxan l' engrandiment y prosperitat de la pàtria; al noble y honrat partit republicà democratich federal.
Pobre apóstol de tant santa idea, pensava dedicarte aquesta comèdia, quant vaig comensar lo primer vers, ab lo fi de decantar la balansa que ja sàvia estaba al caurer. Al ser acavada perssisteixo ab lo mateix intent, ab la sola diferencia, que no tenint lloch la idea que portava per haverte adelantat á mos desitxos, servirá per donarte lo fraternal abrás de bona arrivada al camp de la justícia, del dret y de la pau.
Petita es la ofrenda, segur que la critica, trovará que no reuneix cap bona condició literaria, mes lo poble per qui es escrita, si no 's mira la forma, veurà lo fondo, y si compren lo que vuy dir, no aspiro á cap altre cosa.
Combatan alguns que arguments com els de aquesta comedia se duguin á las taulas, jo só de distint parer y en el teatro he procurat fer la propaganda tant activa com ho ban permès las me vas dèbils forsas.
Si penetrantse de las ideas que toscament he procurat desarrollar en aquesta y altres produccions de la mateixa índole, nostre causa ha adquirit nous adeptes, no sento en cambi las censuras que sobre mí fulmini la crítica.
Feste càrrech de lo exposat, y no 't detinguis en contemplar la pobresa de lo que lo que t'ofereix ton verdader amich.

Rossendo.

Barcelona 22 de abril de 1873.

REPARTIMENT.
——

PERSONATXES.	ACTORS.
—	—
ESPANYA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .	D.ª Carlota de Mena.
MONARQUÍA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .	» Cayetana Vidal
REPÚBLICA. (no parla.) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .	» N. N.
POBLE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .	D. Antoni Tutau.
MANEL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .	» Lluis Santigosa.
MATEU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .	» Joan Bertran.
MADRIT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .	» M. Santigosa.
ITALIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .	» Urbano Partegás.
COMPINXE primer (d' en manel.) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .	» Joseph Miró.
COMPINXE segon (d' en mateu.) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .	» Pere Jordá.
UJIER . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .	» Joseph Maspons.
PATXE primer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .	» N. N.
PATXE segon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .	» N. N.

La pena de mort, L'esclavitut, L' absolutisme clero, escuders, y lictors.

—————————————

ADVERTENCIAS.

————

Primera: Se recomana molta veritat en la presentació de tipos.
Segona: La decoració com á cosa purament simbólica se deixa al gust del director de escena.
Tercera: En los teatros ahont puguin disposar de tres damas, poden representarla, fentli dir los versos de la Italia.
Quarta: En la representació se podrán fer los cortes que convenients se cregan per lo director de escena.

———————

Pertany la propietat d'aquesta obra á son autor y ningú sens lo seu permís, podrá imprimirla ni representarla.
Don Rafel Ribas y los seus representants son los únichs autorisats pel cobre de drets de representació.

ACTE ÚNICH·
—————

Lo teatro representa un sumptuós saló del castell morada de la Espanya. Panoplias voltadas de tota clase de armas, en las columnas. Al últim de la part dreta un espayós finestral, y en primer terme, gran porta de dos fullas. A la part esquerra, estrado ab trono sota docer; porta en primer terme. Al fondo entremitx de lleons y torras y coronadas per las barras catalanas; las dos columnas de Hércules tancant los dos mons, ab la inscripció: Non plus ultra Taula cuberta ab tapet de vellut ab franja y sarrell d' or y ab escut de armas igual que los demés mobles. Cortinatjes de tapiceria en las oberturas. Escuts, trofeos, banderas, estandarts y retratos ab profusió. Severitat en los mobles. De las columnas y dels montants de las portas y finestra arrencan grans atxeras de ferro que sostenan atxas encesas.

ESCENA PRIMERA.

ESPANYA y MANEL lo COMPINXE primer, recolsat á la paret prop la finestra. MADRIT dorm assentat al trono. Per la escletxa que bada la porta de la esquerra, treu el cap en MATEU.

espa.

Vostres rahons no 'm coovensan,

no 'm convensan las paraulas,
voldria sense cap treva
la vritat poguer palparne.
Venir no deixeu lo poble
ab tenacitat estranya,
y mes me creix la sospita,
y mes lo recel se 'm marca.
Quant tota sola me trovo,
en mos temors abismada
arriva fins mas aurellas
de lo poble la veu santa,
que cansat de monopoli
de vileses y de farsas,
ab son varonil accent
estret compte me demana
de mas perdudas grandesas,
de ma gloria inmaculada,

8

de mon aluner pendò, que tot lo mon respectava; y jo, roja de vergonya, la meva cara tapanlne, en ma boca per esc usa ni tant soU trovo paraula. MANEL. No vos agiten senyora; vostre pit recobri calma: si de quadros dolorosos, si de escenas no agradables que ab poder 1' espril conlurban, vostre ment n' es embargada, en cambi, pera desfer de eixos núvols la monlanya, esplendent brilla lo sol que à través la tènue capa que en la inmensital estesa sobre naltres n' es alsada, illumina vigorós la vostre estensa comarca, perquè tol lo mon contempli que en paradis cambiada la felicilat snprema imperant com é monarca, per tot ella sas mercès generosa i doll escampa. Podeu donchs, reslir tranquils, vostra pena es infundada Íni sombra ha de quedarvos e( eixas ideals imatxes qn' os forja la fantasia ab sa notòria poixansa, al donarvos, com vos dono, de vritat las probas claras. ESPA. No dnpto de la franquesa que respiren las paraulas... mes quant una idea fixa de nostre ment fa morada, algo mes se necesita pera recobrar la calma. MANEL. Permeteume que vos diga 3ue rahó no se m'alcansa ' aqueix quimérich ensomni Ïue vos té tant perturbada. os assumptos de política com que discussions entranyan, son assumptos que ab franquesa tractar no 'm plahnen ah damas, Pàgina:!May mes monarquia! (1873).djvu/10 Pàgina:!May mes monarquia! (1873).djvu/11 Pàgina:!May mes monarquia! (1873).djvu/12 Pàgina:!May mes monarquia! (1873).djvu/13

¿voleu deixám sossegada?...

MANEL.

¿Qu'haig de fer? ¡Tota ma saich!...

ESPA.

Accediu á ma demanda.

MANEL.

¿Digueu?

ESPA.

Vuy veurer al poble.

MANEL.

No pot ser.

ESPA.

¿Per quina causa?...

MANEL.

Consideracions d'estat
que Madrit, nos las demana.

ESPA.

¿Y 'm negareu lo qu' ansio?

MANEL.

Com que Madrit ho reclama.

ESPA.

¿Doncas gens jo no governo?...

MANEL.

Sí; pro Madrit...

ESPA.

Es qui mana.

MANEL.

(Escusantse ab dificultat.)

No; mes Madril... es Madrit...
y a Madrit tothom acata.

ESPA.

¡Ay Madrit, ditxós Madrit,

que n' estich d'enmadritada!...
¡Ni la pols de Madrit vuy,
quant Madrit pugui deixarse!

MANEL.

¡Dolenta paga doneu

del servidó á la constància!...

ESPA.

Es que permetrer no puch

que se 'm deixi prostergada;
ab calma no 's pot sentir
lo que m' has dit no fa gayre,
¿com tolerar no s' acati
un' órdre per mí donada?...

MANEL.

(Ap.) Quant Madrit sabrá el que penses

ja 't retallará las alas;
ara me convé fer l' home,
per si puch lográ espantarla.
(Alt.) Dispenseume: lo passat
ho lamento ab tota l' ánima,
mes jo cap culpa no tinch,
puig seguia com fins ara
en que dels vostres ássumptos
sols ab Madrit ne tractava;
mes com me sembla qu' ofesa
de mi quedau, retirarme
permeteume; que jo, desde
la rica y luxosa casa
que per consol de mas penas
posseheixo allá en Tablada
y que m' es pels desenganys
lo mocador de mas llágrimas,
retirat allà senyora,

úqitmdBvCjOOQlC altrament no serviria. poble. 4N0 veyeu qu' aqueix intent nostre caràcter degrada?... 1L0 passat I' altre vegada no vos serveix de escarment?... Lo mateix que ab una bola un xicolet mou borina, servir féreu de joguina i la corona espanyola. Portugal ens la retxassa; Inglaterra se 'n va riurer; tol lo mon se va subscriurer per regalaroos carbassa. Després de molt suplicar, Alemania no refusa perquè aixis tingué la escusa de i la Fransa saquejar. T quant la negre mortalla tant noble terra cubria y la Prussià se servia de nosaltres com pantalla; y quant en las nacions totas per rey no haviam trovat ni un saltimbanqui tronat ni lampoch llíropia bolaa; y la Itàlia arrepentida Íf confesant 1' error seu eya venir 1' Amadeu com astre de nova vida... llavors engrandint la taca feta i la nostre altivez, dir va un home en lo Congrés jTincb vint reys i la butxaca! Si jamay lo de aquell dia que torni i passar voleu molt fàcilment bo logreu allunyant... ujier. jLa Monarquial ' [Anunciant.) (Surt la Monarquia precedida de tit hclore ab lo* feixos de verga* y las destrals; delris de ella tenintli lo mantó qut arrossega: Ia Pena de mort, V esctavttut. V absolutisme, y el clero. Els lictors se colocan arrenglarat* i la porta: la.Monarquia t' adelanta cap d Madril ab orgull y faluilal. L* Espanya te al costat el Poble; Manel v Mateu voltem lo trono del que s* ais: Madrit. Elspatxe* al mitx y los dos Çompinxes al foro.) Pàgina:!May mes monarquia! (1873).djvu/37

mateu.

¡A la desgracia càmina!

(Ab tó compasiu.)

monar.

Apesar de las ofensas

que ab despreci me prodiga
vuy encar altre vegada
d' ella mateixa sentirne,
que marxi de son palau
que per res me necessita...

(Manel y Mateu suplican servils á la Espanya; lo Poble digne; la Monarquia esperant y Madrit, com un impedit, sens mourers del trono pateja de rabia y també crida.)

manel.

¿0ué farem si ella se 'n vá?

poble.

¡Senyora, lo poble os mira!...

manel.

¡Que 's quedi!

mateu.

¡Que no se 'n vagi!

monar.

¿Com quedem?

(Impacienta.)

manel.

Quin cataclisme
si marxava!

madrit.

¡No conviene!

espa.

Será norma de ma vida

(Ab resolució.)

d'aquest' bora en endevant,
al poble sempre seguirne…

(Anhelants tots esperavan lo que diria, y al sentirho quedan desfallescuts, fent escepció del Poble que besa las mans d' Espanya ab efusió. La Monarquía vá á marxar y diu los versos qu' es continuan, reprenent els de l' Espanya ab despit.)

monar.

Cap mes paraula, senyora;

lo que falta s' endevina.
No passará molt de temps
sens qu' os dolgui ma sorttda.
Jo cap á Fransa me 'n vaig
que segons fidels noticias,
hi trevalla mussiu Thiers
ab tenacitat may vista,
perque una bona sorpresa
els francesos ab mí tingan.

(Fa senya als lictors que passin endevant y quant ja estan afilerats, el Poble deté á la Monarquía ab lo crit de ¡Vos! Manel, Mateu y Madrit s' aconsolan mutuament.)

poble.

¡Vos! Emporteusen aquest;

(Signant al Patxe segon.)

á n' aquí res ne feriam;
es l' article trenta tres:
allá pot ser qu' els convinga,
resultant certa la nova

38

qa' se esperin la visita.

Y de passo, si aquest altre

(Signant al Patxe primer.)

per lo molt que simbolisa,

ab vos lo feyau venir,

grant servey també os faria.

Cent noranl' un diputat

hi troveu á qual mes digne,

que tractant de nombrar rey

en cap dels medis vacilan;

y si la França no'n trova

li durán de Conxinxina.

MONAR. (Ab compassió detpreciativa.)

Pobre Espanya, 't compadeixo!

(Senyalant al Poble.)

Ves ara ab qui s'embolica! (A Espanya.)

Treulo y et vindré. Ja ho saps!

(beipedintee del triumvirat.) (Senyores, basta la vista! (Marxa ao son acompanyament tal com ka vtn- Íut. Veyent el Poble que 'Is Fatxes no 's mouen, els ki diu lo que segueix.) pcrif (Aneu, aneusen ab ella! ni. I. (Signant la corona y lo cetro.) l'ï qu' ea farem d' aquests xísmes? PCBke. Deixéulos; i França 'n sobran d' aquest* iaúlils articles. (Los dos palxes s'en van corrents per alcanssar la Monarquia.) ESCENA VIU. ESPANYA, POBLE, MADRIT, MANEL, MATfU y fcOMPia- ics primer r sesqn que »' atipem d' estar drelt, en cambi de MADRIT que sempre teu.) poble. (Mentres coloca la eerona y ceptre sobre la taula diu mirantse aguellas jogusnat.) Ho BCMTlarem ei Maseo; e» Farm-li perquè serveixin, aixis nostres nets veuria de sos evis las ximpleses. marel. (Després de prous cabildeot ab Madrit, fil y Mateu 's dcterminan d parlar ab Etpanya.) Ja que '1 despido beu donat i tan respectable veUa... mateu. Té d' acordis sens demora com lo pays se governa... " Jgi·MUBvt^OtKJlC

9

POBBE. Molt sencillament. ¿Deixeu parlar me?
ESPA. Si; tens ma vénia.
(A n'aquí ja arrufan el nas els tres héroes, pero al sentir la paraula «República» s'encenan y cridan ab desaforats crits, y es tal lo que'ls impresïona, que Madrit s'aixeca dret una vegada, pero cansat de lo molt qu'ha fet se deixa caurer anonadat altre vegada al trono que l'espera.)

POBLE. Sons perdrer temps,- procedir a passar bugada neta; y aixó tant sols pol lograrse ab la radical manera de proclamar la República... (Aqui et lo daltabaix, aqui son lot alarits y aqui tribillo, Madrit fa la heroieitu de al tant. manel. |Cft madrit. |Cal madrit. [No convienel mateu. |0jajna piepa! m·DRn...4r·i r' aixeta.) i No convienel |No conviene! 1 poble. (Ab indignació i Madrit.) Tà, no convens a la terra qu* odia à mort el gandulisme y que no obstant ba He veurà com derrolxas en l' faoigansa de son treball las riqueses. ebpa. Aqnesls crits, las albarecas que vomitan vostres llengas, prestanlli doblades /orsas en mon intent mes arreian. No temeu, no la República per los mals que pogués ferna; mateu. |Nol manel. |S mateu. iQoin disbarat! manel. |Sí que lo treyam! (Quin escàndol! vos treurà de vera d' ella perquè vos escapa el mando, perquè lo viurer à esfcasas de lo poble qne treva lla cap perill no dech ja tema, Pàgina:!May mes monarquia! (1873).djvu/41 Pàgina:!May mes monarquia! (1873).djvu/42 Pàgina:!May mes monarquia! (1873).djvu/43 Pàgina:!May mes monarquia! (1873).djvu/44 Pàgina:!May mes monarquia! (1873).djvu/45