Á un amant desdenyát de totas

De Viquitexts



SONETO XXIV.

Á un amant desdenyát de totas.

  De ma estela fatal la heretge cara
Mil bocas me está fent desde la esfera,
Veent, que ma fe importuna persevera
Contra la forsa, en perseguirme, rara.
  No hi ha valor per esta sort avara,
Que la propia esperansa desespera;
Y aconté al de fe mes verdadera,
Com qui pinta ab carbó sobre mascara.
  Jo, que á mos desitgs un clau no importa,
Que me l's maten fregonas á pedradas,
Ab fals títol ; que jugo de lisonja.
  Me n' porto mil reganys de la de porta;
De las enfinestradas, finestradas:
Y sobre tot desdenys de una Melonja.