Óssa Menor/Pesombre

Lluny de ciutat, quin repòs
                                            —i quina ànsia—
a mitjanit em desperta un soroll:
dormo tan prim que el cloquer, que ara canta,
em fa l'efecte que crida a tothom.

Fins a dir dotze cada campanada
deixa un ressò que anuncia un retorn.
Per què serà que la gent no s'afanya
i encar no es lleva, si comença el jorn?

En el silenci el capçal m'afalaga—
veig una estrella i milers en redós;
però en veig sols una, perquè aquesta em guaita
i el capçal i ella em tornen la son.

En somniar, a ciutat faig entrada
a mitjanit
                 i ara escolto un foxtrot.