40 cançons populars catalanes/Els estudiants de Tolosa

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


ELS ESTUDIANTS DE TOLOSA


Musical scores are temporarily disabled.


A la vila de Tolosa
n'hi ha tres estudiants
que'n segueixen els estudis

pera ser-ne capellans.
Ja n'encontren tres ninetes,
tres ninetes molt galants.
Comencen a tirar xanxes,
xanxetes vénen i van.
Les ninetes són traidores:
justicia van reclamant.
No triga l'espai d'una hora
que a la presó 'ls van portant.
El més petit sempre plora,
el mitjancer ja no tant,
el més gran els aconsola:
—Germans meus, no ploreu tant
que tenim un germà a França,
cavaller del Duc de Rohan.
Demanaré papê i ploma
per escriure-li a l'instant.
Així que 'n sabrà la nova
el tindrem ací volant.
Matarà jutges i batlles
i també a llurs escrivans.
—Calleu-ne, calleu-ne, presos,
que d'aquí ja us en treuran.
Aquí teniu papê i ploma
per escriure a qui vulgau.—
A les dues de la tarda
ja'ls en donen paper blanc;
a les quatre de la tarda
a la forca 'ls van portant.
Quan són al peu de la forca
el seu germà està arribant.
Ja pregunta a l'hostalera:

— Tanta gent allí què hi fan?
— Es que pengen i despengen
tres pobrets estudiants
que seguien els estudis
pera ser-ne capellans.
— Calleu, calleu, hostalera,
que són de la meva sang.
¿No'm dirieu, hostalera,
per ont hi seria abans?
— Passeu per la càrretera
o per les prades i camps —
Ja baixa del cavall negre
i se 'n puja al cavall blanc.
De tant que 'l cavall corria
les pedres van foguejant.
Ne desenveina l'espasa,
pica l'esperó al cavall.
Quan es al peu de la forca
ja han fet el darrer badall
Amb la punta de l'espasa
els hi va tallar els dogals;
els fa on bés a cada galta
— Déu vos perdó, els meus germans!
Se gira al batlle i al jutge
que'ls havien sentenciat:
— ¿No 'm dirieu, jutge i batlle,
per què heu mort als estudiants?
— Cavaller, deixeu els morts:
ja no pateixen cap dany.
Eren burlador's de nines,
robadors de camí ral.
— Mentiu pel coll, els mals jutges!

Mos germans no ho foren mai.
Per llur mort les vostres testes
penjaran sobre 'ls portals.—
¡Ai, Déu, vila de Tolosa,
bé te'n veuras de treballs!
Aparteu 's, dònes prenyades,
si voleu salvâ'ls infants,
perquè també hi reberien
els que no mereixen mal.
Ai tu, vila de Tolosa,
de mi te'n recordaras!
Persones, cases i places
han d'anar a foc i sang.
De la sang del senyor jutge
els carrers se 'n regaran;
en la sang de les ninetes
els cavalls hi nedaran;
de les testes dels teus homes
montanyes se n'alçaran.
Adéu, vila de Tolosa,
no t'hagués conegut mai!