5. Torna el maig, floreix el camp

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
5. Torna el maig, floreix el camp

de
Alois Isidor Jeitteles

(Traduït per Jobuma)



Torna el maig, floreix el camp,
bufa la brisa, tan tèbia i suau,
i remorós corre ara el rierol.

L’oreneta torna al teulat comfortable
i s’afanya a fer-s’hi la cambra nupcial:
l’amor hi ha de viure, allà dins.

Hi arriba carregada, de tot arreu,
de peces toves per al llit de nuvis,
de peces càlides per als menuts.

Ara els esposos hi viuen fidelment junts,
el que l’hivern separa ho ajunta ara el maig,
que, als qui s’estimen, sap com uní’ls.

Torna el maig, floreix el camp,
bufa la brisa, tan tèbia i suau.
Només jo no en puc treure res.

Si primavera tot amor uneix,
només és al nostre que ella no arriba,
i en són les llàgrimes l’únic profit.