A Flerida, poetisa

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
A Flerida, poetisa

de
Leandro Fernández de Moratín

(Traduït per Carles Paredes Lanau)

Versió original Versió en català.

 Basta Cupido ya, que a la divina
 Ninfa del Turia reverente adoro:
 ni espero libertad, ni alivio imploro,
 y cedo alegre al astro que me inclina.

 ¿Qué nuevas armas tu rigor destina
 contra mi vida, si defensa ignoro?
 Sí, ya la admiro entre el castalio coro
 la cítara pulsar griega y latina.
 
 Ya, coronada del laurel febeo,
 en altos versos llenos de dulzura,
 oigo su voz, su número elegante.

 Para tanto poder débil trofeo
 adquieres tú; si sólo su hermosura
 bastó a rendir mi corazón amante.

Prou Cupido ja, que a la divina
Nimfa del Túria reverent adorament:
ni espero llibertat, ni alleujament imploro,
i cedeixo alegre a l'astre que m'inclina.

¿Quines noves armes el teu rigor destina
en contra de la meva vida, si defensa ignoro?
Sí, ja l'admiro entre el castalí cor
la cítara prémer grega i llatina.

Ja, coronada del llorer febeu,
en alts versos plens de dolçor,
escolto sa veu, el seu espectable elegant.

Per a tant poder feble trofeu
adquirexes tu; si només sa hermosura
va bastar a rendir el meu cor amant.