A las travesuras de Jupiter

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


SONETO XVI.

A las travesuras de Jupiter.


  Jo no se, amor, en que habem de parar,
Respectant de las fletxas lo poder:
Per tu dos mil locuras veem fer,
Sense que algu sen puga deslliurar.
  A Jupiter del cel fas devallar,
Y fent ell lo que toca á sa muller,
Se adorná l' cap ab fusta de tinter,
Pensant que per pacient podrá agradar.
  Y veent alguns, que li va succehir
A son gust, y va vencer lo rigor
De la dama ab astucia de tahur;
  Han volgut imitarlo, sens fingir,
Desdenyant de sa casa l' propi honor,
Per poder escalar de l' altra l' mur.