Vés al contingut

A vos, que ieu am deszamatz

De Viquitexts
A vos, que ieu am deszamatz
Amanieu de Sescars

A vos, que ieu am deszamatz
on es joys, jovens e solatz,
gent aculhirs e bel parlars,
de part N'Amanieu de Sescas
salutz e amors, com en sela
c'am mai que dona ni donzela
ni nulh'autra res qu'el mon sia.
Fas vos saber, doss'amia,
c'om m'a fag entenden que vos
cuiataz que yeu si‘amoros
de tal qu'ieu no vuelh ni.n ai cura;
ans soy per vos en tal rancura
que.l sen e.l saber e.l auzir
e.l vezer mi faitz trassalhir;
e dir vos ai en cal semblan:
dona, mantas vetz vau pessan
de vos, que.m sono unas gens,
a cuy soy amicx conoissens,
qu'ieu no.ls enten ni.n ai solatz,
pessieus, cossiros e marritz,
car del mal d'amor soy feritz
tan greu que ja no.m gueriray.
E si del vostre bel cors ay
longamen estat de vezer,
be.us podetz esmar e saber
que be mi falh bona razos,
per so car no truep ochaizos
ni bels genh co y pogues anar;
mai s'ie.us podia afolquar
una vetz si com autra fi,
can vos comtey sus el cami
de lay on veniam lo prec,
ja may enuey mi mal ni pec
non penria, al mieu albir.
E la nueg, cant ieu cug dormir
e.m soy colguatz per repauzar,
non puesc, ans m'ave a levar
per forsa d'amor en sezens,
parlan ab mi mateis, c'us vens
mi ve que.m fa parlar de vos:
"-Ai! Chaitieu, desaventuros,
et en la cal ora fuy natz!
qu'ieu soi nueg e jorn turmentatz,
e no truep fi ni paus ni garanda,
si m'art e.m destrenh e m'abranda
amors e.m te en dessiplina.
Ai! car se fos midons devina
d'aitan que saupes tot mon cor,
ieu cossi l'am ni en cal for
que, per Dieu, si mon cor sabia,
s'era la peiier qu'el mon sia,
si.l penria de mi nerces.
E pus enaisi soy conques,
iray li mon cor devirar?
-Non ges -Com? qui te.n fai estar?
-Ieu t'o dirai: Si.m respondia
mal ni greu en so que.l diria,
denan liey tombaria mortz.
-E doncx cujatz esser estotz,
si ja nulh temps no li.n ditz re?
May te valria, per ma fe,
qu'en breu te fes la mortz estendre".
Aissi.m fa parlar e contendre
amors, e.m destrench e.m trebalha
per vos, dona, si Dieus mi valha;
car vos vey a tote sobreira
de sen, de parlar, de manieira,
de bel captenh, de cortezia,
dona, qu'erguelh ni vilania
no fes, ni disses nulh otratge,
ans, qui.l fa, vos es be salvatge;
qu'en tam com lo segles aonda
non a pus pura ni pus monda
de totz mals aibs ni mielhs essenhada,
ni de tanbela captenensa;
qu.ls faitz e.ls ditz son de plazensa
de vos, plazen don.agradiva.
E non cre que nulh hom que viva,
vis anc dona de tan bel gran,
qu'enaisi es fafach'a guaran
vostra faissos e bel'e conja:
Vos non es corta ni trop lonja,
ni grossa ni sobredelgada;
e no pareys ges mal talhada
rauba, can vos avetz vestida,
que tuit li sartor de Lerida
e de Paris e de Colonha,
si tuit y metio lor ponha,
re no.y pori'esmendar.
E quieus ve denan si anr,
no paretz jes clopa ni mancha;
que bruna ni saura ni blanca
non cre gen s'an ni gen s'estia.
E no.s muda ni no.s cambia
vostra colors; ans es pura fina
mil tans que de flor aiglentina,
cant es un pauc entremesclada
blacha, vermelh'e colorada;
so pot dir totz homs que vos veya:
las mas e la gola.us blanqueya
plus que no fa neus de montanha.
E dic vos que re no.l guavanha
boca, mentos, nas, huelhs ni silha
ni frons, car Dieu, per meravelha
par que, us a de sas mas formada.
Als cabelhs par c'aiatz daurada
la testa, tan sol bel e bloy;
per que totz homs deu vieur'ab joy
que lialmen en vos s'atenda;
e quieus es fals, redorta.l penda,
ni quieus vol amar per ufana
ni quieus trais ni quieus engana.
Mas ieu tem fort, dona chausida,
qu'ieu soy traitz e vos traida,
si voletz creire lauzengiers,
fals devinadors messongiers,
que jes de dona que vos valha,
no.s tanh c'ap lor guaralha,
ni ab pegua gen ufanieira
que fort an volontat leugieira
per dire trastot lor talan,
ses que ja vertat no.us diran,
ni de re no.us tenran selada;
per qu'ie us prec que de lor ergada
vos tulhatz a vostre poder
c'ap lor nom pot hom conquerer
pretz ni honor, no gazanh traire.
E car yeu vos soy fia amaire
lials e ses tota falsura,
poc vos, e car avetz mesura,
sen e saber e conoissensa,
que l'amor qu'ie us port ses falhensa,
conoguatz, cant yeu vos veiray,
si que conogua qu'ieu non ay
jes mon temps ni l'amor perduda,
dona, que fort me.n es tenguda,
per so car mi podetz donar,
sieus play, o venir'o engatjar,
plus que si m'aviatz comprat
en la fieira o en mercat,
pros dona plazen essenhada,
que volta ni gienh ni virada
no.us y sey far ni avol ganda
com sel que porta la garlanda,
que mostra cascun say e lay.
Plazen dona ab pretz veray,
la jenser res c'om el mon veya,
que sobre totas senhoreya,
humils, corteza, de bon ayre,
on totz bos mestiers a repaire,
entendendetz en vostre coraje
mas letras, pus autre messatje
no.us puesc enviar pus cubert;
qu'ieu vos autrey e.us dic per sert
c'aisi com vos ai dig denan
e.us dic, soy al vostre coman
per complir tratot voler.
E si nulh temps, mati ni se,
fauc ni dic contra vos falhida,
aja nom et aital auzida
que tachor en si'apelatz.
E per so que mielhs m'en crezatz,
don vos letras pendens rimadas:
com qu'ieu fos, en totas contradas,
m'en poguessetz far apelar,
e qu'ieu m'en agues a tornar
de batalh'a dos cavayers
armatz, o a dos escudiers,
Los cals que may a vos plairia.
Estas letras foro lo dia
donadas de Sant Bertolmieu,
l'an de la encarnation Dieu.
MCCLXXVIII

A vós, a qui estimo sense ser estimat
on es goig, joventut i solaç,
acolliment gentil i bell parlar,
de part de n'Amanieu de Sescars
salut i amor, com aquella
que estimo més que a dama ni donzella
ni a cap altra cosa que al món sigui.
Us faig saber, dolça amiga,
que m'han fet entendre que vos
penseu que jo esticenamorat
d'una que no vull ni m'interessa;
sinó que per vós estic en tal tristesa
que el seny i el saber i el sentir
i la vista em feu trasbalsar
i us diré de quina manera:
senyora, moltes vegades vaig pensant
en vós, la qual cosa em pregunten unes gents
dels quals sóc amic i conegut,
a qui no escolto ni els dono conversa,
sinó que vaig neguitós, distret, pensatiu i trist,
perquè del mal d'amor estic ferit
tan greument que ja no em curaré.
I s del vostre bell cos he
llargament estat privat de veure,
bé podreu calcular i saber
que em falta una bona raó
perquè no trobo pretext
ni excusa vàlida que em pugui fer anar;
però si us pogués acompanyar
una vegada com vaig fer-ho una altra,
quan us vaig contar pel camí
per on veníem el meu prec,
ja mai més enuig ni mal ni dany
no prendria, en la meva opinió.
I a la nit, quan jo intento dormir,
i m'he allitat per reposar,
no puc, ans m'abeleix d'aixecar-m
i seure per la força de l'amor,
parlant amb mi mateix, perquè un impuls
em ve que em fa parlar de vós:
-"Ai!, dissortat, desventurat,
en mala hora vaig néixer!
perquè jo sóc nit i dia turmentat,
i no trobo fi ni repòs ni mesura,
d'aquesta manera m'enardeix i m'aclapara
l'amor i em té torturat.
Ai! car si fos ma dama divina
de manera que conegués tot el meu cor,
sabria com l'estimo i amb quina força
que per Déu, si mon cor conegués,
encara que fos la pitjor que al món sigui,
prendria de mi mercè.
I ja que així sóc conquerit,
li exposaré el meu cor?
-De cap manera -Com? Qui t'ho impideix?
-Jo t'ho diré: Si em respongués
malament i esquerpament al que li digués,
davant d'ella cauria mort.
-I doncs, penseu quedar-vos alleugerit,
si mai li dieu res?
Més et valdria, per la meva fe,
que aviat te fes caure la mort".
Així em fa parlar i discutir
l'amor, i m'angoixa i em turmenta
per vós, senyora, Déu em valgui;
car a vós us veig superior a totes
en seny, en parlar, en elegància,
en bell capteniment, en cortesia,
senyora, que d'orgull ni vilania
ni d'ultratge ,no heu fet, ni dit,
sinó que qui tal cosa fa, us sembla salvatge;
que tant com el món s'estén
no n'hi ha de més pura ni més neta
de tots els mals hàbits ni més educada,
ni de tan bell capteniment;
perquè els fets i els dits de plaer
són en vós, amable i agradable senyora.
I no crec que cap home vivent,
hagi vist mai dona de tan bella figura,
que així és fet a la perfecció
el vostre semblant, bell i graciós:
vós no sou ni baixa ni massa alta,
ni grossa ni massa prima;
i no sembla gens mal tallada
la roba, quan l'heu vestida,
que tots els sastres de Lleida
i de París i de Colònia,
encara que hi posessin tot l'esforç,
res no hi podrien esmenar.
I a qui us veu davant seu caminar,
no li sembleu ni coixa ni manca;
que morena ni rossa ni blanca
no crec que camini tan gentilment ni tan gentil s'estigui.
I no es muda ni canvia
el vostre color; ans es més fi
mil vegades que la flor de l'englantina,
quan està un poc barrejada
de blanc, vermell i acolorida;
això pot dir tothom que us vegi:
les mans i el coll us blanquegen
més que la neu de la muntanya.
I us dic que gens no ho desmenteixen
boca, mentó, nas, ulls i celles
i front, perquè Déu, meravellosament
sembla que us ha format amb les seves mans.
Per cabells sembla que tingueu daurada
la testa, tan bells i rossos són;
per això tothom ha de viure joiós
si lleialment de vós està enamorat;
i qui us és fals, pengi d'una corda,
com qui us vol estimar per presumpció
o qui us és traïdor i qui us enganya.
Però jo molt temo, dama escollida,
que sóc traït i vós traïda,
si voleu creure es maldients
falsos endevinadors mentiders,
car no convé que la dama que val el que vós,
tingui contacte amb ells,
ni amb gent presumptuosa
que tenen voluntat molt lleugera
a dir tot el que opinen,
sense que la veritat us diguin,
ni de res us guardaran un secret;
per això jo us prego que d'ells fugiu
tant com pugueu
perquè no es pot conquerir
ni mèrit ni honor, ni guany treure.
I ja que jo us sóc un fidel enamorat
lleial i sense cap falsedat,
us prego, perquè teniu mesura,
seny i saber i coneixement,
que l'amor que jo us porto sense falta,
reconegueu, quan jo us vegi,
per tal que conegui que jo no he
perdut el meu temps ni l'amor,
senyora, que tan fortament us sento
que a mi em podeu donar,
si us plau, o vendre o deixar,
més que si m'haguéssiu comprat
en la fira o en el mercat,
noble dama, agradable i assenyada,
que volta ni gir ni virada
no us ser fer ni recórrer a vil subterfugi
com aquell que porta la garlanda,
que mostra a cadascú aquí i allí.
Amable senyora amb mèrit veritable,
la més gentil que en el món es veu,
que sobre totes senyoreja,
humil, cortesa, de bon llinatge,
en què totes bones qualitats tenen acollida,
escolteu en el vostre cor
les meves lletres, ja que altre missatge
no us puc enviar més amagat;
que us asseguro i us dic per cert
que així com us he dit abans
jo us dic, sóc, sóc al vostre servei
per complir tota la vostra voluntat.
E si mai, matí o tarda,
faig o dic contra vós alguna cosa indeguda,
tingui nom i tal sigui la fama
que traïdor sigui anomenat.
I per tal que millor em cregueu,
us dono les lletres pendents rimades:
de manera que on jo sigui, en qualsevol contrada,
em poguéssiu fer cridar,
i jo me n'hagués d'enfrontar
en batalla a dos cavallers
armats, o a dos escuders,
Els que més us plagués.
Aquestes lletres van ser donades
el dia de sant Bertomeu,
de l'any de l'encarnació de Déu
MCCLXXVIII

El contingut d'aquesta pàgina prové de la web «Els trobadors» de Miquel Alonso, qui autoritza el seu ús lliure.