Ab dolor gran e fora de mesura

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Ab dolor gran e fora de mesura

de
Guillem Gibert


[1] [2]
 

«Ab dolor gran) é fora de mesura
«Vull jo dir part) d' una trista mort;
«Ab dolor gran) abundós en tristura
«Vos denunciu) aquesta mala sort:
«Ab dolor gran) passá d' aquesta vida
«Al lloch etern) lo princep d' Aragó;
«Ab dolor gran ) lo poblé tots jorns crida
«Molt fort plorant) dient Deu lo perdó.

«Ans que morís) espay de gran estona
«Ell parla clar) ab un aire plasént,
«Ans que morís) á tots de Barchinona
«Recomaná) son fillet á sa gent:
«Ans que morís) en gran humilitat
«Volgué pregar) tot hom li perdonás;
«Ans que morís) pres derrer comiat
«A tots dient) que algú no ploras.

«Aprés d' assó) son cap va inclinar
«Junctes las mans) loant lo criador;
«Aprés d' assó) los ulls li viu tancar
«Ab un suspir) ¡pensau quina tristor!
«Aprés d' assó) l' ánima s' aparta
«Dexant lo cor) é montántsen' á Deu,
«Aprés d' assó) tot hom Jesús pregá
«Dient, Senyor,) es lo servidor teu.»

Hi ha 4 coblas més i

TORNADA.

Mare de Deu | humil Verge Maria,
Acudiu prest | qui-us (al. os) volen pregar,
Mare de Deu, | mateu-nos en tal (al. feu vos que 'n esta) via
Qu' est mal divis | del tot s' haje apartat.

ENDRESSA.

Genolls flectats | de fin cor pregaria
Bons Xpias (Cristians) | la Verge sense par,
Genolls flectats | tots jorns reclamaria
Que 'n paradis | nos vulla collocar.

 1Ab dolor gran | e fora de mesura

 Vull jo dir part | de una trista mort,
 Ab dolor gran | abundós en tristura,
 Vos denunciu | aquesta mala sort.
 Ab dolor gran | passá d' aquesta vida
 Lo excellent | príncep d' Aragó (l. de Aragó),
 Ab dolor gran | lo poble tot jorns crida
 Molt fort plorant, | dient Deu li perdó.
 2Ans que morís | espay de gran estona
 Ell parlá clar | ab un aire plasent;
 Ans que morís | á tots de Barchinona
 Recomená | son fillet et sa gen.
 Ans que morís | ab gran humilitat
 Volgué pregar | tot hom li perdonás,
 Ans que morís | pres derrer comïat
 A tots dient | que algú no plorás.
 3Aprés d' assó | lo cap va inclinar
 Juntes les mans | loant lo Criador,
 Aprés d' assó | los ulls li viu tanquar
 Ab un sospir | mirau quina tristor!
 Aprés d' assó | l' ánima s' apartá
 Deixán lo cor (cors?) | e montán-s'en a Deu
 Aprés d' assó | tot hom Ihesús pregá

 Dient: «Senyor | es lo servidor teu.»


Hi ha 4 coblas mes y


TORNADA.

 Mare de Deu | humil Verge Maria,
 Acudiu prest | qui-us (al. os) volen pregar,
 Mare de Deu, | mateu-nos en tal (al. feu vos que 'n esta) via
 Qu' est mal divis | del tot s' haje apartat.

ENDRESSA.

 Genolls flectats | de fin cor pregaria
 Bons Xpias (Cristians) | la Verge sense par,
 Genolls flectats | tots jorns reclamaria

 Que 'n paradis | nos vulla collocar.

Fonts[modifica]

  1. Pers y Ramon, Magin: Bosquejo histórico de la lengua y literatura catalana, desde su orígen hasta nuestros días. Barcelona, 1850. pp.66.
    Hi duu el següent comentari: "He copiado solamente las tres primeras estrofas del "complant fet sobre la mort del primogénit de Aragó, D. Carlos" por el poeta Guillermo Gibert. Esta hermosa composicion forma parte del precioso manuscrito Cançoner de obras enamoradas de la Biblioteca Nacional de Paris".
  2. Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals, Catedrático que fué de literatura en la Universidad de Barcelona, Coleccionadas por el Dr. D. Marcelino Menéndez y Pelayo, de la Real Academia Española, Tomo Tercero, Estudios sobre Historia, Lengua y Literatura de Cataluña. 1890.