Ab dolor gran e fora de mesura

	[1]	[2]
	«Ab dolor gran) é fora de mesura «Vull jo dir part) d' una trista mort; «Ab dolor gran) abundós en tristura «Vos denunciu) aquesta mala sort: «Ab dolor gran) passá d' aquesta vida «Al lloch etern) lo princep d' Aragó; «Ab dolor gran ) lo poblé tots jorns crida «Molt fort plorant) dient Deu lo perdó. «Ans que morís) espay de gran estona «Ell parla clar) ab un aire plasént, «Ans que morís) á tots de Barchinona «Recomaná) son fillet á sa gent: «Ans que morís) en gran humilitat «Volgué pregar) tot hom li perdonás; «Ans que morís) pres derrer comiat «A tots dient) que algú no ploras. «Aprés d' assó) son cap va inclinar «Junctes las mans) loant lo criador; «Aprés d' assó) los ulls li viu tancar «Ab un suspir) ¡pensau quina tristor! «Aprés d' assó) l' ánima s' aparta «Dexant lo cor) é montántsen' á Deu, «Aprés d' assó) tot hom Jesús pregá «Dient, Senyor,) es lo servidor teu.» Hi ha 4 coblas més i TORNADA. Mare de Deu | humil Verge Maria, Acudiu prest | qui-us (al. os) volen pregar, Mare de Deu, | mateu-nos en tal (al. feu vos que 'n esta) via Qu' est mal divis | del tot s' haje apartat. ENDRESSA. Genolls flectats | de fin cor pregaria Bons Xpias (Cristians) | la Verge sense par, Genolls flectats | tots jorns reclamaria Que 'n paradis | nos vulla collocar.	1Ab dolor gran | e fora de mesura  Vull jo dir part | de una trista mort,  Ab dolor gran | abundós en tristura,  Vos denunciu | aquesta mala sort.  Ab dolor gran | passá d' aquesta vida  Lo excellent | príncep d' Aragó (l. de Aragó),  Ab dolor gran | lo poble tot jorns crida  Molt fort plorant, | dient Deu li perdó.  2Ans que morís | espay de gran estona  Ell parlá clar | ab un aire plasent;  Ans que morís | á tots de Barchinona  Recomená | son fillet et sa gen.  Ans que morís | ab gran humilitat  Volgué pregar | tot hom li perdonás,  Ans que morís | pres derrer comïat  A tots dient | que algú no plorás.  3Aprés d' assó | lo cap va inclinar  Juntes les mans | loant lo Criador,  Aprés d' assó | los ulls li viu tanquar  Ab un sospir | mirau quina tristor!  Aprés d' assó | l' ánima s' apartá  Deixán lo cor (cors?) | e montán-s'en a Deu  Aprés d' assó | tot hom Ihesús pregá  Dient: «Senyor | es lo servidor teu.» Hi ha 4 coblas mes y TORNADA.  Mare de Deu | humil Verge Maria,  Acudiu prest | qui-us (al. os) volen pregar,  Mare de Deu, | mateu-nos en tal (al. feu vos que 'n esta) via  Qu' est mal divis | del tot s' haje apartat. ENDRESSA.  Genolls flectats | de fin cor pregaria  Bons Xpias (Cristians) | la Verge sense par,  Genolls flectats | tots jorns reclamaria  Que 'n paradis | nos vulla collocar.

Fonts

1. Pers y Ramon, Magin: Bosquejo histórico de la lengua y literatura catalana, desde su orígen hasta nuestros días. Barcelona, 1850. pp.66.
   Hi duu el següent comentari: "He copiado solamente las tres primeras estrofas del "complant fet sobre la mort del primogénit de Aragó, D. Carlos" por el poeta Guillermo Gibert. Esta hermosa composicion forma parte del precioso manuscrito Cançoner de obras enamoradas de la Biblioteca Nacional de Paris".
2. Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals, Catedrático que fué de literatura en la Universidad de Barcelona, Coleccionadas por el Dr. D. Marcelino Menéndez y Pelayo, de la Real Academia Española, Tomo Tercero, Estudios sobre Historia, Lengua y Literatura de Cataluña. 1890.