Al punt c’om naix comensa de morir

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Al punt c’om naix comensa de morir

de
Pere March



(CROADA UNISSONANT.)

1Al punt c'om naix | comence de morir
E morint creix | e creixén mor tot dia,
C' un pauch moment | no cessa de far via,
Ne per menjar | ne jaser ne dormir,
Tro per edat | mor e descreix amassa [1],
Tan qu' aysí vay | al terme ordenat
Ab dol, ab guaig | ab mal, ab sanitat;
Mas pus avan | del terme null hom passa.
2Trop es cert fayt | que no podem gandir
A la greu mort | e que no-y val metgia,
Força ne giny | ricat ne senyoria,
E trop incert | lo jorn que deu venir,
Com, quant ne hon | que tot arnés trespassa;
E no-y te prou | castell, mur ne fossat,
E tan leu pren | lo neci co 'l senat
Car tots hem uns | e forjats d' una massa.
3Be sabem tots | que hich havem de exir
O tart o breu | que no-y val maestria;
Breu es tot cert | qui pensar ho sabria,
Mas lo foll hom | no se 'n dona cossir:
Que remirán | sa carn bella e grassa
E 'l front pulit | e lo cors ben tallat,
Ha tot lo cor | e lo sen applicat
Als fayts del mon | que per null temps no-s llassa.
4Si be volem | un petit sovenir
Com son tots fayts | d' ávol merxentaria
E 'l sutze loch | hon la mayre-ns tenia,
E la viltat | de que-ns hac a noyrir,
E nexent nos | romás la mayre lassa,
E nos ploram [2] | de fort anxietat
Entram al mon | ple de gran falsedat
Qu' adés alçiu [3] e adés nos abrassa.
5O vell poyrit | e que podrás tu dir
Qui-t veus naffrat | tot jorn de malaltia?
Missatje cert | es que la mort t' envia
E tu no vols | entendre ne auzir:
Mas com a porch | qui jats en la gran bassa
De fanch pudent | tu-t bolques en peccat,
Disén, tractán | fassén tot mal barat
Ab lo cor falç | e la ma trop escassa.
6De cor pregon | deuriem advertir
En l' estat d'om | qui tot jorn se cambia,
Que 'l ric es baix | e 'l baix pren manantia,
E 'l fort es flac | e 'l flac sab enfortir;
E 'l jove sa | dolor breument l' abrassa
E mor ten leu | co 'l vell despoderat
E 'l vell mesquí | fay lehó de son gat,
E pense poch | en la mort qui 'l manassa.
7Deu sap perqué | lexa mal hom regir,
O folls o pechs | e los bons calumpnia,
Que tal es bo | com no te gran batllia
Qu 'es fer e mals | si-u [4] pot aconseguir;
E tal humil | quant es monge de Grassa
Qu 'es ergullós | quant a gran dignitat;
E tal regeix | una nobla ciutat
Fora millor | a porquer de Terraça.
8Qui be volgués | a Dieu en grat servir
E z [5] en est mon | passar ab alegria
Tot son voler | a Dieu lexar deuria
E no pas Dieu | a son vol convertir;
Car Dieus sab mils | a que tany colp de massa
Per acabar | o qui tenir plagat,
Per esprovar | o fer sa voluntat
De ço del sieu | e que-s rahó que-s fassa.

TORNADA.

Del Payre Sant | ay ausit quan trespassa
D' aycest exill | al juhí destinat
Que ditz: «er fos | eu un bover estat
Qu' onor del mon | a peccatz embarassa.»

ENDRESA.

Heu Peyres March | pregui Deu que luy plassa
Donar-me cor | e voler esforçat
Que s ab plaser | pendrá l' adversitat
E sens ergull | lo be que breument passa.


  1. (a) á massa (?)—Canç. de Sarag. mor, detruix e z amassa.
  2. (b) plorán (?)
  3. (c) alçiu=auciu=occiu.
  4. (a) si-n (?)
  5. (b) Aquesta z es eufónica pera esquivar sinalefa ó hiatus. De vegadas posan s de manera qu' esta lletra te tres valors: Ir sz) eufónica, sens significació, 2n -s=se pronom reflexiu; 3r 's=es verb.

Font: Resenya histórica y crítica dels antichs poetas catalans, part de les Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals catedrático que fué de literatura en la Universidad de Barcelona. Coleccionadas por el Dr. D. Marcelino Menendez y Pelayo de la Real Academia Española. Tomo tercero. Estudios sobre historia, lengua y literatura de Cataluña. Barcelona: Librería de Álvaro Verdaguer, 1890. pp.159-160.