Amics marques, enqera non a gaire

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Amics marques, enqera non a gaire

de
Guillem de Berguedà


I
Amics marques, enqera non a gaire
q'ieu fi de vos coinda cansson e bona,
mas ancar n'ai en talan autr'a faire,
puois mos cosseills m'o autrej'e m'o dona;
q'a Sailforas viron miei enemic
l'anta q'ieu.s fi e.l afan e.l destric,
qu.el camp N'Albert laissetz l'elme per tasca:
si fossetz calvs tuich vos virant la rasca.

II
Q'ieu vos cuidei d'entrams los arssos traire,
si.us empeissi ab ma lanssa gascona
c'al encorbar, sitot vos etz gabaire,
ditz qe.l vos vi.N Guillems de Savassona,
q'en las bragas vos tengront per mendic
li canorge e li borges de Vic.
Amics Marques, si mala gota.us nasca,
si esser pot, meillors n'aiatz a Pasca.

III
Ja del tornei no.us cal gabar ni feigner
c'anc non valc tant Rotlans a Serragosa:
et eu.s autrei que no m'en cal destreigner,
que mort m'agratz si.l lanssa non fos mosa,
que planamen mi detz tal colp su.l fron
que rire.n fetz En Guillem de Clarmon:
tuich vostre'amic crideron: Mataplana!,
Tro lor membret qe.l man aviatz vana.

IV
Amics Marques, si.l colp pocsetz enpeigner
mort agratz cel qe.ls maritz escogossa,
lo cortes drut qe.ls corns sap far enpeigner
e non tem glat ni crit ni huc de gossa,
gerra ni fais, ni barieira ni pon,
anz es plus gais que raineta en fon,
que ses aiga non poiria star sana
plus q'ieu d'amor un jorn de la setmana.

V
Marques, escriut pot el fer de ma lansa
c'om no-fesatz non pot aver guirensa;
e pois vers es, podetz n'aver doptansa,
c'anc plus traicher de vos non pres naisensa;
neus Mos Sogres, que de Barc¡salones
porta las claus d'engans e de no-fes,
vas vos no.n sap lo traich d'una batzola:
per so amdoi legitz en un'escola.

VI
Raimon de Paz, mon sirventes romansa
a.N Nas-de-corn, e non aias temenssa,
que plus volpill no.n a d'aqui en Fransa,
ni plus coart, si eu ai conoissenssa;
que cinc anz a non donet colp ni pres
en l'escut d'aur en que laq dompna es,
ni en tornei non capusa ni dola,
anz ten per fol qui sas armas l'afolla.

I
Amic Marquès, encara no fa gaire
que jo vaig fer de vos cançó graciosa i bona,
mes encara tinc la intenció de fer-ne una altra,
ja que el meu seny m'ho atorga i m'ho consent;
perquè a Sentfores veieren els meus enemics
la vergonya, l'afany i el dany que us vaig fer,
perquè al camp de n'Albert deixàreu l'elm per tribut:
si fóssiu calb tots us haurien vist la tinya.

II
Que jo vaig estar a punt de treure-us d'ambdós arçons
i us vaig empènyer amb la meva llança gascona
que al encorbar-vos, encara que sou fanfarró,
diu que us veié en Guillem de Savassona,
que per les bragues us tingueren per roí
els canonges i els burgesos de Vic.
Amic Marquès, així mala gota us neixi,
si pot ser, tingueu-ne millors per Pasqua.

III
Del torneig no us cal ufanar ni vantar
perquè no valgué tant com Rotllà a Saragossa:
i jo us confesso que no em cal preocupar,
que m'hauríeu mort si la llança no fos esmussada,
perquè clarament em donàreu tal cop sobre el front
que féreu riure en Guillem de Claramunt:
Tots els vostres amics cridaren: Mataplana!,
Fins que es recordaren que teníeu la mà inútil.

IV
Amic Mataplana, si el cop haguéssiu pogut augmentar
haguéssiu mort aquell que els marits fa cornuts,
el cortès amant que les banyes sap fer créixer
i no tem clapit ni crit ni lladruc de gossa,
guerra ni feix, ni barrera ni ni pont,
sinó que està més content que granoteta en font,
la qual sense aigua no podria estar sana
més que jo sense amor un dia de la setmana.

V
Marquès, escrit porto al ferro de ma llança
que home sense fe no pot tenir cura;
i com que això és cert, podeu tenir-li por,
perquè més traidor que vós mai no nasqué;
fins i tot mon Sogre, que del Barcelonès
porta les claus d'enganys i deslleialtats,
comparat amb vós no sap ni la maçola d'una matraca:
perquè tots dos heu estudiat a la mateixa escola.

VI
Ramon de Pau, recita el meu sirventès
a en Nas-de-corn, i no tinguis por,
perquè no hi ha més poruc d'aquí fins a França,
ni més covard, en el meu coneixement;
que cinc anys fa que no donà ni rebé cop
en l'escut d'or on és la dama,
ni en torneig no ribota ni dola,
sinó que té per boig qui malmet les seves armes.

PD-icon.svg El contingut d'aquesta pàgina prové de la web «Els trobadors» de Miquel Alonso, qui autoritza el seu ús lliure.