Vés al contingut

Amor

De Viquitexts
Amor
George Herbert
(traduït per Jobuma)



L'Amor em va acollir; la meva ànima, però, reculà,
culpable de pols i de pecat.
Però l'Amor clarivident, veient que no parava de dubtar
des que havia entrat,
se m'acostà, i dolçament em demanà
si havia de menester res.


--Un convidat --vaig respondre --digne de ser aquí.
L'Amor digué: --Seràs tu, aquest.
--¿Jo, dolent com sóc, i tan ingrat? Ah, estimat,
si no et puc ni mirar.
L'Amor m'agafà la mà i somrient respongué:
--¿Qui els ha fets, aquests ulls, sinó jo?


--És cert, Senyor, però els he embrutats; que la meva vergonya
vagi on es mereix.
--¿Que no saps --digué l'Amor --qui és que se n'emporta el reny?
--Estimat, serviré.
--Cal que seguis --digué l'Amor --i tastis els meus plats.
Així, vaig seure i vaig menjar.