Amor meva

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Amor meva

de
Antoni Careta i Vidal


 Amor meva
 ————

Tendra y gentil poncella, la vida es un romiatge:
per qui té companyía lleuger es lo camí;
quasi retut me trobo de fer sol mon viatge.
Amor de la meva ànima, ¿lo voldràs fer ab mí?

No sé si ets pobra ò rica, só vist de part de fòra
ta casa, y niu me sembla, d'amor y santa pau:
rès sé de ta hermosura y açò que't veig tot'hora;
mes, sens donarmen compte, de tu me trobo esclau.
 
Per més que'm veges pobre, jo só mòlt rich, donzella,
tresors per a tu guardo del ànima en lo fons;
al sol de l'amor meva òbret, gentil poncella:
mon cor es una bresca d'amor y de cançons.

De nostres esposalles que sia aviat la festa.
¡Ditxós de mí! De vespres afadigat vindré,
m'adormiré en tos braços, sobre ton pit ma testa,
respiraré l'aroma de ta flayrosa alé.

¡Ay, flor de l'amor meva! si daves fruyts un dia,
en ells nostres imatges veyent com en espills,
tot tremolós los braços al coll te posaría,
dihent: «Beneyta síes, oh mare de mos fills!»

Y quan nostres fruyts dolços assahonats serien,
finant tots dos alhora, ¿què'ns fòra lo morir?
Mentres los nostres còssos en igual lloca jaurien,
l'amor de nostres ànimes veuría'l Cel florir.
 
Tendra y gentil poncella, la vida es un romiatge:
per qui té companyia lleuger es lo camí;
quasi retut me trobo de fer sol mon viatge.
Amor de la meva ànima, ¿lo voldràs fer ab mi?