Aplech de versos - Ausència

Sou al capítol «Ausència»
		Aplech de versos
	Recort		Evocació

<poem>

Ausencia 

  Creuant el munt de pobles que'ns separa  han arribat tes lletres a eixa terra,  ont creus qu'arrels tan fondes com la serra  potsê he posai, perque no torno encara.

  No ho creguis, no; que si la sort avara  així ho té disposat, be'm mouen guerra  l'anyorament que dins mon pit s'aferra  y'l desitj d'abraçarte ara-abans-ara.

  Tornaré, si a Deu plau; fòra tristura;  que de goig jo faré que prompte saltes,  qu'en ton llabi floreixen les cançons;

  y embadalit, al veure la hermosura,  a sobre de les roses de tes galtes  mos besos volaràn, com papallons. <poem>