Aplech de versos - La boyra de Montserrat
Al voltant del Montserrat
blanca boyra he ovirat
qui l'embolcalla,
quan despunta'l sol ixent
y quan la foscor s'estén
per la montanya.
En nuvolada suau
tapa a voltes el cel blau
y'ls cims més aspres;
y, tocat pels raigs del sol,
se pendria per estol
de rossos àngels.
Jo l'he vist al dematí
y m'ha semblat vel diví
que'l món separa,
y, fent de partió'l vel,
fa d'eixa serra del cel
una avantsala.
Més, si algún dia l'he vist
quan el dia's posa trist,
a l'hora baixa,
he dit qu'era pur incens
eixit del voler immens
a nostra Mare.
Y he vist com bell incenser
ma terra qui, falaguer
perfum exhala,
y arribant al Camaril,
a la Morena gentil
besa les plantes.
Y en ales de l'ideal
trasportat, veig pujâ endalt
boyrina blanca,
qui creix... y creix... y s'estén
y fins taca'l firmament
y'ls cims més aspres.
Veig pujar al Montserrat
els vapors del Llobregat
qui abaix laclama;
les aromes de les flors
qu'en varietat de colors
a terra esclaten;
armoniosos cantars
y, sortint dels campanars,
veus compassades,
y entre aromes y cançons,
gemechs, cants, oracions
amunt s'enlayren.
Natura y poble en estol
sa essència, que'l ventijol
porta, n'exhalen
y en nuvolada suptil,
la acull desde'l Camaril
la Verge Santa.
Per Maria benehit,
vola fins a l'infinit
la boyra blanca,
y puja, puja pels cels,
deixant enrera'ls estels
y fins davant Deu no's para.
¡Oh Verge de Montserrat!
feu qu'eix cant qu'us ha enviat
un fill qui us ayma,
arribi en nuvol d'incens
fins al trono ont Deu immens
hi té sa estada.