Aplech de versos - Lluny de la meva terra

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Com el santperemartri... Lluny de la meva terra
Aplech de versos
Per la platja



Lluny de la meva terra 



  Estich en terra estranya
 y tot lo que'm rodeja
 em diu en son llenguatge
 que soch un foraster;
 el mal de l'anyorança
 ay trist, em sovinteja
 y'm parla de ma pàtria,
 mon somni falaguer.
 

  Aquí no és el meu centre:
 no hi veig la cara amiga,
 ni'l dolç escalf hi sento
 de ma volguda llar;
 el temps, que sempre vola,
 aquí, triga que triga;
 aquí no sé discórrer,
 ni mòurem, ni estimar.


  Vull disfrutâ en la plana
 del goig de la natura

 y enlloch hi veig masies
 ni frescos regadius,
 ni les gemades feixes
 rublertes de verdura,
 ni arbredes ont hi canten
 els aucellets jolius.


  El tracte dels que'm volten
 a dins del cor no arriba;
 la parla castellana
 em torba y'm confón;
 no trobo la franquesa
 qu'entre nosaltres priva;
 aquêts són altres homes,
 axò és un altre món.


  Ausent de Catalunya,
 en terra forastera,
 còm la ditxosa calma
 que cerco, puch haver?
 Guaytant la volta blava;
 que'l cel no té frontera
 y a tot arreu s'ens mostra
 tan pur y tan serè.


Madrid, 1899