Aplech de versos - Mar endins

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per la platja Mar endins
Aplech de versos
Pels carrers



Mar endins 



  A dintre d'una barca m'abandono
 qu'avença mar endins lleugerament;
 del mar esvalotat, ni m'en adono,
 atret per la blavor del firmament.


  Mes el vent em governa: a la barqueta
 intranquila s'endú d'ací d'allà;
 en son dur costellam l'onada hi peta,
 o acostantshi manyaga, s'hi desfà.
 

  Y la barca rellisca adalerada,
 en mitj d'escuma blanca com la neu,
 ja s'abisma en el solch qu'obre l'onada,
 ja s'enfila lleugera demunt seu.


  Creix la maror. la barca se'm decanta
 quan m'estasia més el firmament.

 Mes, res de tornâ enrera; no m'espanta
 l'embat de l'ona ni l'udol del vent.
 

  Qu'és més sublim lluytar en mar revolta
 que tornar terra endins, y viure esclau
 entre l'onada mondanal qui'ns volta
 y la regió serena qui'ns atrau.