Aplech de versos - Prosa

De Viquitexts



Prosa 



  Fa temps qu'estem enfeynats
 ab capítuls, dot, llegats
 y altres coses enutjoses;
 mes, a cada dos per tres,
 aquest ditxós interès
 fa que perillen les noces.


  Tu, per lo que puga ser,
 vas brodant d'allo més be
 tot un be de Deu de roba;
 ta mare, regatejant,
 no tira may endavant
 la compra dels nostres mobles.


 Y aixis tot és insegur;
 res sé jo ni res saps tu
 y'l temps depressa s'escorre,
 avuy sembla que mellor,

 demà sembla que pitjor,
 entre'l temor y l'angoixa.

 
  El rossinyol, entre tant,
 el qu'alegrava ab son cant
 nostres hores més ditxoses,
 sense cap formalitat
 fa temps que s'ha maridat
 ab comare rossinyola.