Aplech de versos - Prosa

Prosa

Fa temps qu'estem enfeynats
ab capítuls, dot, llegats
y altres coses enutjoses;
mes, a cada dos per tres,
aquest ditxós interès
fa que perillen les noces.


Tu, per lo que puga ser,
vas brodant d'allo més be
tot un be de Deu de roba;
ta mare, regatejant,
no tira may endavant
la compra dels nostres mobles.


Y aixis tot és insegur;
res sé jo ni res saps tu
y'l temps depressa s'escorre,
avuy sembla que mellor,

demà sembla que pitjor,
entre'l temor y l'angoixa.

 
El rossinyol, entre tant,
el qu'alegrava ab son cant
nostres hores més ditxoses,
sense cap formalitat
fa temps que s'ha maridat
ab comare rossinyola.