Aplech de versos - Rosa mística

Rosa mística

Mística Rosa d'esquisida flayre
quels cors embauma y'ls espays perfuma;
vida y dolçura y esperança nostra.
Salve, Maria.


En cada pich de serra, en cada poble,
us veig florir modesta y encisera,
bella com cap, ufana y colorada
de vius matisos.


El Sol Diví vos colra y il·lumina,
l'Esperit Sant envia sa rosada,
y és Jesucrist vostra única Poncella
que'l món esquinça
 

Angels puríssims qui del cel devallen,
volant entorn, són vostres papallones;

n'extreuen mel, com les abelles pròdigues,
estols de verges.


Màrtirs ardits us trauen les espines;
jolius infants ignocentment us besen;
ab plors us reguen viudes desolades,
vells eremites.
 

En vostres branques rossinyols hi canten
himnes d'amor, qui eternament ressonen;
sembla'l vestit de vostres gerdes fulles
mantell de reyna.


Els orfanets s'acullen a son ombra;
els pecadors com a sagrat us guayten;
dels corferits son herba remeyera,
bàlsam de vida.
 

Y'l món en pès, ab força sobrehumana,
se sent atret per vostra gentilesa;
com girassol, sumís a Vós s'inclina
y aixi us aclama:


Mística Rosa d'esquisida flayre
que'ls cors embauma y'ls espays perfuma;

vida y dolçura y esperança nostra.
Salve, Maria.
 

Endreça

En lo pregon d'ubaga tenebrosa,
só un rossinyol perdut en l'espessura;
cada capvespre llenço'ls cants a l'ayre,
ningú'ls ascolta.


Ningú del món; que prou qu'a Vós arriben;
humils com són, jo sé que no us desplauen;
deume a fruir, en pack de mes cantúries
vostres aromes.