Aplech de versos - Rosa mística

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Epílech Rosa mística
Aplech de versos
A la padrina


Endreces



Rosa mística 



  Mística Rosa d'esquisida flayre
 quels cors embauma y'ls espays perfuma;
 vida y dolçura y esperança nostra.
 Salve, Maria.


  En cada pich de serra, en cada poble,
 us veig florir modesta y encisera,
 bella com cap, ufana y colorada
 de vius matisos.


  El Sol Diví vos colra y il·lumina,
 l'Esperit Sant envia sa rosada,
 y és Jesucrist vostra única Poncella
 que'l món esquinça
 

  Angels puríssims qui del cel devallen,
 volant entorn, són vostres papallones;

 n'extreuen mel, com les abelles pròdigues,
 estols de verges.


  Màrtirs ardits us trauen les espines;
 jolius infants ignocentment us besen;
 ab plors us reguen viudes desolades,
 vells eremites.
 

  En vostres branques rossinyols hi canten
 himnes d'amor, qui eternament ressonen;
 sembla'l vestit de vostres gerdes fulles
 mantell de reyna.


  Els orfanets s'acullen a son ombra;
 els pecadors com a sagrat us guayten;
 dels corferits son herba remeyera,
 bàlsam de vida.
 

 Y'l món en pès, ab força sobrehumana,
 se sent atret per vostra gentilesa;
 com girassol, sumís a Vós s'inclina
 y aixi us aclama:


  Mística Rosa d'esquisida flayre
 que'ls cors embauma y'ls espays perfuma;

 vida y dolçura y esperança nostra.
 Salve, Maria.
 


Endreça

 En lo pregon d'ubaga tenebrosa,
 só un rossinyol perdut en l'espessura;
 cada capvespre llenço'ls cants a l'ayre,
 ningú'ls ascolta.


 Ningú del món; que prou qu'a Vós arriben;
 humils com són, jo sé que no us desplauen;
 deume a fruir, en pack de mes cantúries
 vostres aromes.